TEULA
f. | constr. vest. agric. | |
1. f. constr. Peça de terra cuita, generalment corbada, que serveix per a formar, encaixada amb d’altres, la ↑teulada dels edificis.
2. f. constr. Teula solana: la que es col·loca en la teulada, amb la part còncava cap amunt per a recollir i deixar escórrer l’aigua.
3. f. constr. Teula de barba: la que es col·loca al capdavall tocant a la canalera; té un petit encaix adherit que serveix per a construir la canal.
4. f, vest. barret amb l'ala alçada de dos costats, que havien usat els capellans.
5. f. agric. Mesura d’aigua per a regar, equivalent a 80 plomes.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. TEULES SOLANES. f.: (Penedès, Tarr.): les que es col·loquen en la teulàda amb la part còncava cap amunt per a recollir i deixar escórrer l'aigua. T
DCVB. TEULA DE BARBA. f.: la que es col·loca al capdavall tocant a la canalera; té un petit encaix adherit que serveix per a construir la canal (Igualada, Vendrell).
ETNOPOÈTICA:
Toponímia
La Font de la Teula (els Monjos).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TEULA f.: || 1. Peça de terra cuita, generalment corbada i formant una canal un poc més ampla d'un cap que de l'altre, que, posada en línia escalonada amb moltes altres peces iguals, serveix per a formar la coberta exterior dels edificis. [...] Teules canals o Teules canaleres o Teules d'encanalar (Pego) o Teules solanes (Penedès, Tarr.): les que es col·loquen en la teulada amb la part còncava cap amunt per a recollir i deixar escórrer l'aigua. Teules cobertores o Teules de coberta o de cobrir (Pego) o Teules tapadores (mall., eiv.) o Teules de cavalló: les que van col·locades amb la part còncava cap avall i encavalcant els costats amb les teules canaleres immediates. Teules capçaleres o Teules serreres o Teules careneres o de carener o Teules llomeres: les que són més grosses que les ordinàries i van col·locades en la carena de la teulada. Teula de ràfic: la que es posa damunt la barbacana o ràfec de la teulada (Fraga). Teula de barba: la que es col·loca al capdavall tocant a la canalera; té un petit encaix adherit que serveix per a construir la canal (Igualada, Vendrell). Teula pardalera: la col·locada al revés o que sobresurt més que les altres a l'extrem de la carena, i serveix perquè els pardals hi facin posada (Montseny). Teula sorda: la que va mig encastada en una paret veïna (Espluga). Teula comuna: la d'una sola aigua (Pego). Teula encastrada (Ribagorça), o Teula encallada (Mall.), o Teula obrada (Val.): la que se subjecta mitjançant el guix o l'argamassa. Teula solta (Val.) o Teula seca (or., occ., bal.): la que no va subjectada amb material, sinó que s'aguanta simplement pel pes i pressió del conjunt. Teula romana o Teula àrab o Teula rodona: la que té forma corbada, i és la més usual en el nostre país. Teula plana: la que modernament es fabrica de forma plana i se sol fermar a les llates amb filferros. Teula catalana: la teula plana pastada de fang (Nules). Teula francesa, anglesa: nom de les teules planes de fabricació moderna. || 2. Nom de diferents objectes que per la seva forma arquejada tenen semblança amb la teula || 1. a) En la indústria tèxtil, planxa de metall arquejada que es posa roent per a igualar l'alçària dels plomalls de pèl en els velluts i per a cremar el borrissol de les robes destinades a l'estampació. [...] —e) Capell de teula, o simplement Teula: capell que té l'ala alçada de dos costats, i sobretot el capell d'aquesta forma i de gran llargada que portaven els clergues fins a la fi del segle XIX. [...]
|| 3. Mesura d'aigua de regar, que es considera equivalent a la quantitat d'aigua que pot passar per una teula ( || 1) posada gairebé plana. A Barcelona s'atribueix a la teula una equivalència de 100 plomes barcelonines; al Camp de Tarragona, una teula són 80 plomes, o sia, 9.680 litres. (V. Ploma d’aigua: mesura de l'aigua dels molins o del reguiu, l'equivalència de la qual és variable segons les comarques: a Barcelona i Girona és de 2.200 litres cada vint-i-quatre hores; a Lleida és de 2.160 litres; a Tarragona, 3.279 litres; a Mataró, 7.405 litres, i a Reus i Valls, de 2.459 litres; la ploma d'oca, a Mataró, fa 13.504 litres.
DIEC. TEULA. 1 f. Peça de terra cuita que serveix per a formar, encaixada amb d’altres, la coberta exterior dels edificis. 2 f. Motlle tipogràfic que, fent parell amb un altre, forma el cilindre de les màquines rotatives. 3 f. Barret emprat pels eclesiàstics en què l’ala, alçada dels dos costats, té una forma anàloga a la d’una teula. 4 f. Planxa metàl·lica de forma d’arc, que es posa roent per igualar l’alçària dels plomalls de pèl dels velluts i per cremar el borrissol de les robes destinades a l’estampació, passant-les pel seu damunt. 5 f. Cabal d’aigua de 80 plomes, ara de 5.000 litres.
