m. | zool. ornit. local. | |
A Sant Pere de Ribes, altre nom de l’ocell conegut com a cucut reial (Clamator glandarius).
El nom del cucut és onomatopeic de la seva veu.
Bàyer Bolets i animals, 235: «Cucut reialó. Nom català: Cucut reial. Nom científic: Clamator glandarius. De la mateixa manera que el cucut, aquest ocell parasita els nius d’altres moixons. És una mica més gros, potser per això se li ha dit «reial» o en el cas d’algun indret penedesenc «reialó». Al treball publicat per Humbert Salvadó també es recullen els noms de «cucut xeixa» i «garsa groguera».
Mestre Raventós, Avifauna Roqueta: 243 «El cucut reial, conegut aquí per garsa groguera i també per cucut xeixa (Clamator glandarius)».
Ortega, Dicc. Ocells, 101: «Clamator glandarius glandarius... Cucut reial, cubatxo, cucui reial, cucut d’hupa, cucut de cogulla, cucut garser, cucut xeixa, garsa groguera, reial.»
Salvadó, Recull: 201. CUCUT XEIXA. (Sant Pere de Ribes). Cucut reial Clamator glandarius. Segurament fent referència al seu cant.
Segons que diu la veu popular, encara que ens sembla que digui cucut!, el crit del cucut és en realitat «cua-curt, cua-curt!», perquè, des que havia acordat d’engreixar un porc a mitges amb una guineu i aquesta el va enganyar i se’l va cruspir, el pobre cucut encara l’està cercant.