TIRAPEU
m. | ramad. | |
m. ramad. Bastó propi de pastors, amb un ganxo a la part de dalt per a agafar pels peus els animals fugissers o indòcils.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer Pastors i ramats, p 99: El tirapeu és un tipus de bastó que utilitzaven molts pastors. Té la part de dalt acabada amb un ganxo de ferro o metall.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bàyer Pastors i ramats, p 221: A la mà hi du un tirapeu.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TIRAPEU (i dial. estirapeu). m. || 3. Bastó acabat amb un ganxo, que els pastors duien per a agafar pels peus els animals fugissers o indòcils (Pirineus). Tirapeu, bastó de ovelles: Pedum, uncinus, uncus, agolium, Torra Dicc. El rabadà... porta tirapeu, la capa curteta, cançó pop. (ap. Milà Rom. 412).
