TOMBAR
v. tr. | ||
v. tr. Passejar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Muntaner Peculiaritats Sitges, p 214: «tombar -Passejar, rondar passejant. ‘Li agrada molt tombar, està més temps a fora de casa que a dins’. El significat de tombar com a passejar no és ni al DCVB ni al DIEC2. I malgrat que la frase ‘fer un tomb’ amb el sentit de fer un passeig és prou normal i coneguda, el DCVB tampoc no defineix tomb com a passejada. Sí que ho fa, en canvi, el DIEC2. Deu ser, doncs, que l’ús de la paraula tombar com a passejar és una peculiaritat del lèxic sitgetà. En el llenguatge comú ha estat substituït per la frase, ja esmentada, de ‘fer un tomb’.»]
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TOMBAR v. tr. o intr. || 1. a) tr. Fer donar mitja volta o part d'una volta; posar de l'altre costat; inclinar. [...] —b) refl. o intr. Donar mitja volta o una part de volta; girar-se, inclinar-se. [...] || 2. a) tr. Fer caure allò que estava dret. [...] —b) refl. o intr. Caure allò que estava dret. [...] || 3. tr. Vèncer, anul·lar la resistència d'algú. [...] || 4. Girar, canviar de direcció. [...] || 5. Passar un moment determinat o una determinada etapa (del temps, de la vida, d'un esdeveniment o sèrie d'esdeveniments). [...] a) intr. Començar un astre a passar del seu punt més alt; començar el temps, l'hora, etc., a acostar-se més a la nit, a l'acabament que al principi.[...] —b) intr. Experimentar un canvi evolutiu. [...] || 6. intr. Rodar, voltar; donar un tomb (Camp de Tarr.). «Anem a tombar pel poble». [...] Loc. [...] —c) Que gira, que tomba...: locució amb què expressem d'una manera poc clara que algú parla insistentment per convèncer algú altre, per obtenir alguna cosa, etc: [...]
