v- tr- locu. | vulg. músic. marin. caract. | |
1. v. tr. Fer entrar en contacte una part del nostre cos, quelcom manejat o llançat per nosaltres (amb algú o alguna cosa).
2. vulg. Tocar els collons, tocar la pera a algú: Molestar-lo.
3. marin. Tocar l’orsa: Una embarcació, tenir propensió a orsar a causa de l’estibada o de la seva construcció.
4. v. tr. músic. Fer sonar un instrument, una campana. Tocar hores. Tocar a morts.
5. caract. No tocar-hi: No tenir seny, no entendre les coses.
Tocar el dos Anar-se’n.
Expressió de poc enteniment és tot el camp semàntic que va de “no tocar-hi” a estar tocat de l’ala, de bolet, del boranit, del gargal, del serení...
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. TOCAR ESPAU. (Geltrú): Tocar les campanes a morts a poc a poc i amb grans pauses per la mort de persona senyalada.
Informants enquesta a Roda de Berà: tocat del boranit, del serení ‘mig sonat’, ‘grillat’.
Tothom 27/XI/1969: tocat del gargal (sic) ‘beneit, ximple’.
Iglésies Gaià Foix Miralles, p 416: «L’esglesiola de Montbui pertany al poble de Santa Margarida... (l’ermità) ve obligat a tocar les campanes a trenc d’alba, a migdia i a posta de sol. A més, ha de ---, és a dir, quan amenaça tempesta, puix que és creença que la veu de la campana grossa de l’esglesiola allunya les pedregades. La campana referida duu gravada una inscripció amb els mots utilitzats per l’església en invocar l’ajuda divina contra les calamitats.»
DCVB. TOCAR v. tr. o intr.: I. || 1. Arribar amb els dits, la mà o altre òrgan del sentit del tacte fins a un objecte de manera que en sigui afectat el dit sentit. [...] a) m. El sentit del tacte. [...] b) No tocar: no fer d'una cosa l'ús o l'abús que suposa establir-hi contacte. [...] —c) Aplicar un objecte a un altre per comprovar-lo, per modificar-lo, etc. Especialmen, Aplicar la pedra de toc o una barreta de metall fi a una peça d'or o d'argent per reconèixer la porció de metall fi que conté. [...] —d) Cobrar, rebre diners o cosa equivalent. [...] Tocar estrena: començar a vendre; fer la primera venda del dia i cobrar-ne l'import. [...]
—e) fig. Experimentar; adquirir coneixement directe d'una cosa. [...] —f) Pegar, agredir a cops. [...] —g) Mossegar el gos a un cap de bestiar per conduir-lo amb el ramat. «Petit, toca la negra!»: es diu al gos perquè agafi l'ovella negra (entre pastors del Pirineu). || 2. Estar contigu, en contacte una cosa amb una altra; esser nul·la la distància entre elles. [...] Tocar-se (dues coses): estar en contacte, no haver-hi distància entre elles; en el temps, venir una cosa immediatament darrera l'altra sense interval. [...] A tocar: adv., contigu o molt prop. [...] || 3. Arribar una cosa a tenir un o alguns punts comuns amb una altra, o sia, a anul·lar la distància entre les dues coses. «La barca ha tocat el fons». [...] || 4. Afectar una cosa directament, amb capacitat per a modificar-la o per a influir-hi. Es diu principalment d'agents atmosfèrics (vent, sol, pluja, etc.) i de sentiments. [...] a) refl. o intr. Esser afectat, influït per una cosa; contaminar-se'n; tenir-ne una part. [...] Tocar-se de l'ala o del bolet, o simplement Tocar-se: tornar-se boig, perdre l'enteniment. [...] || 5. Ferir, encertar alguna cosa amb un cop, amb un projectil, etc. [...] a) Tocar-se: produir-se nafra o pelada una persona o una bístia amb el fregadís d'una cama amb l'altra, dels guarniments, d'una peça d'indumentària, etc.—b) Tocar-hi: encertar a comprendre una cosa; entendre-la tal com és. [...]—c) fig. Ferir els sentiments, ofendre, disgustar o fer mal amb paraules o amb fets. [...] Tocar el cor a algú: desvetllar-hi sentiments de pietat, de tendresa, de penediment, etc.[...]II.|| 1. Donar cops a una porta, a la paret, etc., per demanar que obrin. [...] || 2. Fer sonar (un instrument músic). [...] Tocar el reclam o el botet: fer sonar el botet o reclam per atreure els ocells i caçar-los; fig., provocar algú hàbilment a dir o fer alguna cosa. [...] || 3. Produir so un instrument; deixar-se sentir un instrument músic. [...] || 4. Executar, fer que se senti una peça per instrument o instruments musicals. [...] Especialment: a) Una campana, trompeta, etc., fer sentir els sons indicadors d'un moviment a fer, d'una cerimònia a celebrar, etc. Tocar Ave-Maria, tocar la queda, tocar matines, tocar missa, tocar de mort o a morts, tocar viafora, tocar a foc, etc. [...]
Tocar a anar-se'n: esser hora de fugir. [...] b) Un rellotge fer sonar les hores, les mitges hores o els quarts. [...] || 5. Menar una bístia, fer-la caminar, incitant-la a cops, amb estirades de regnes, etc. [...] Especialment: a) Dirigir el moviment de les bísties quan baten damunt l'era (or., occ., val., bal.). [...] || 6. Posar-se en moviment, anar-se'n. S'usa principalment en imperatiu: Toca! o Tocau!, Toqueu!, Toqui! [...] a) Amb el mateix significat de ‘anar-se'n’, s'usa tocar en combinació amb complements formant locucions com tocar el dos, tocar el pirandó, etc., que són molt vulgars o familiars o gairebé d'argot.—b) Les formes d'imperatiu (Toca!, Toqueu!, Toqui!, etc.), s'usen també per incitar a obrar, a accelerar l'acció, encara que aquesta no sigui precisament la d'anar-se'n del lloc; equival, doncs, a vaja!, hala! i altres locucions que també són originàriament formes de verb en imperatiu. [...] III. || 1. Tractar, parlar d'una cosa determinada, sobretot de manera breu o incidental. [...] Tocar acte: alçar acta d'una cosa, registrar-la, fer-la constar per escrit. [...] || 2. Estar relacionat, interessar; referir-se, tenir relació. [...]
|| 3. Pertànyer o correspondre a algú: a) Per obligació o càrrec. [...] —b) Per dret. [...]
—c) Per sort o atzar. [...] Loc. [...]— b) No tocar enlloc: no encertar; pensar o dir despropòsits.—c) Semblar que no hi toca: tenir aspecte de despreocupat, de no adonar-se de les coses.—d) Pensar-se tocar amb un dit el cel: creure's esser molt o posseir gran cosa.—e) No tocar de peus a terra: no adonar-se de la realitat.—f) No tocar dalt ni baix, a qualcú: no bastar-li per a res.—g) Si toc no toc: ran ran, gairebé arribant una cosa a una altra.—h) Tocar ferro: prevenir-se contra la mala sort.—i) Tocar amb les mans una cosa: experimentar-la, convèncer-se'n per l'experiència.—j) Toquem i toquem: lliurant una cosa contra lliurament del seu valor, sense fiar. [...] —l) Tocar el viu o Tocar la cama del mal, a algú: ferir algú en la part més sensible, o endevinar-li allò que procurava tenir ocult o dissimulat.—m) Toca-la o Toqui-la: fórmula per a demanar una encaixada de mans com a senyal d'amistat, de felicitació, de conformitat absoluta, etc.—n) Menjar fins que s'ho toquen amb el dit: menjar excessivament, fins a omplir-se massa [...] —p) Tocar moltes tecles: tractar molts d'assumptes o intervenir en moltes coses.—q) Tocar tots els registres: fer molts d'esforços o posar tots els mitjans per aconseguir quelcom.—r) Tocar l'ase: fer un soroll sec amb la llengua aplicada al paladar i separant-la'n bruscament, cosa que se sol fer per incitar les bísties a caminar, per expulsar algú o per manifestar disgust per una cosa que no ha resultat així com s'esperava o es volia.—s) Tocar l'orgue: plorar sorollosament, sobretot els infants menuts.
DIEC. TOCAR. 1 1 v. tr. Estendre un o més dits, una mà o les mans, un peu, etc., de manera que entrin en contacte (amb quelcom) i en sigui afectat el sentit del tacte. Si el toques, trobaràs que està fred. Toca-la: veuràs que fina que és. Tinc un cop al colze: si me’l toco, em fa força mal. Només que el toquis, cau. Toques el botó, i sona un timbre.
1 2 v. tr. Fer entrar en contacte una part del nostre cos, quelcom manejat o llançat per nosaltres (amb algú o alguna cosa). L'he tocat amb el colze perquè se n'adonés. Hi havia una serp mig morta: la vaig tocar amb el bastó i no es va moure. Tocar el cavall amb el fuet perquè acceleri el pas. Tocar amb nitrat d'argent per cauteritzar. Tocar un objecte d'or o d'argent amb la pedra de toc per reconèixer la porció de metall fi que conté. Tocar l'adversari, tocar-lo a l'espatlla, amb l'espasa, el sabre, en un assalt, en un duel. Em va tirar una pedra i em va tocar del cap. He tirat a una llebre, però no l'he tocada. Tocar el blanc. Amb la meva bola he tocat la seva. No tocar bola. 1 3 v. tr. per ext. La seva bola ha tocat la bola de l’adversari. Tocar una bala el blanc.1 4 a tocar loc. adv. Molt a prop. Ésser, semblar, a tocar. Des d’on érem, Montserrat es veia a tocar. 1 5 de mira’m i no em toquis V. mirar. 1 6 fer tocar a algú amb la mà una cosa Donar-li’n proves evidents. 1 7 tocar el botet a algú a) Fer-li dir el que volia tenir secret. 1 7 tocar el botet a algú b) Molestar-lo dient-li coses que no li agraden. 1 8 tocar el cor a algú Desvetllar-hi un sentiment de pietat, tendresa, compassió, penediment.
1 9 tocar el cul a un infant Apallissar-lo. 1 10 tocar el crostó a algú Renyar-lo. 1 11 tocar el viu a algú [o tocar el voraviu a algú] Ferir-lo en allò en què és més sensible, molestar-lo fent al·lusió a quelcom que l’enutja, ferir-li l’amor propi. 12 tocar els collons a algú vulg. Molestar-lo. 1 13 tocar l’orsa Una embarcació, tenir propensió a orsar a causa de l’estibada o de la seva construcció. 1 14 tocar la barbeta a algú Adular-lo, afalagar-lo per tal d’obtenir-ne algun favor. 1 15 tocar la pera a algú Molestar-lo. 1 16 no tocar pilota No encertar en res del que es tracta. 1 17 toca-la Donem-nos les mans. 1 18 tocar ferro [o tocar fusta] Prevenir-se contra la mala sort. 1 19 voler tocar el cel amb la mà Pretendre coses impossibles. 2 1 v. tr. Rebre o cobrar (diners o alguna cosa equivalent). Està acostumat a tocar-ne molts, de diners. 2 2 v. tr. Tractar o comerciar (en alguna cosa). Fa molts anys que toca antiguitats. 3 1 v. tr. Afectar (una cosa) directament, causar-hi modificacions o alteracions. Convé que ens toqui una mica l’aire. 3 2 v. tr. per ext. D’això que ara fas, ja en tocaràs les conseqüències, els resultats. No es creu res del que li dius: ha de tocar-ho per a creure-ho. Si tot va bé, ja en tocaràs estrenes. 3 3 tocar l’honor d’algú Ofendre’l. 3 4 no tocar No fer allò que suposa tocar (quelcom). Fa un any que no he tocat cartes, que no he jugat a cartes. Tot aquest temps no he tocat un llibre, no he llegit un llibre. 4 1 v. tr. Abordar, tractar, (un tema, una qüestió) especialment incidentalment. En el seu discurs ha tocat diferents punts de moral. Aquesta qüestió, no l’han tocada. 4 2 v. tr. Parlar, actuar, (sobre algú o alguna cosa) de manera que pugui desplaure o noure. De mi ja podeu dir el que vulgueu, però no em toqueu el pare! 5 1 v. tr. Treure del seu lloc. He deixat les claus sobre la taula, i ja no hi són: qui les ha tocades? 5 2 v. tr. Introduir petites modificacions (a una obra), cercant de millorar-la, d’augmentar-ne l’efecte, etc. 6 1 v. tr. Fer sonar (un instrument musical). Tocar el piano, l’orgue. Tocar l’arpa, la guitarra. Tocar el violí. Tocar el clarinet, la flauta. 6 2 tocar la corda sensible a algú Retreure-li allò que li és més sensible.
6 3 tocar moltes tecles Intervenir en moltes coses, participar en molts afers.
6 4 v. tr. Fer que soni, que se senti, (una peça de música). Tocar una orquestra la Cinquena simfonia de Beethoven. Tocar un vals, un pasdoble. Aquest pianista toca millor que l’altre. 6 5 tocar hores Un rellotge, una campana, fer sentir els sons indicadors de les hores. Ara toca la una. Ja han tocat dos quarts? Me’n vaig corrents. Són les tres tocades. 6 6 v. intr. L’escolà toca a missa. Les campanes toquen a morts. 6 7 v. intr. tocar a foc Tocar les campanes en senyal que hi ha un incendi. 6 8 v. intr. tocar a penedits Penedir-se. 6 9 tocar l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l’ase i fes el que et dic.7 1 v. tr. tocar el dos Anar-se’n. 7 2 tocar pirandó [o tocar el pirandó] Anar-se’n. 7 3 tocar soletes Anar-se’n de pressa. 7 4 v. intr. toquen a anar-se'n (o a fugir, etc.) Ha arribat el moment d’anar-se’n, de fugir, etc. 8 1 v. intr. pron. Dues coses, estar en contacte. Hi ha un seguit de pobles, que es pot dir que l’un es toca amb l’altre. Les dues boles es tocaven. 8 2 v. intr. pron. Una línia o superfície, ésser tangent a una altra. La corba a i la recta b es toquen en el punt M. 8 3 els extrems es toquen Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes. 9 1 v. intr. Alguna cosa, estar en contacte amb una altra. Amb el cap tocàvem al sostre. Quan seu no toca de peus a terra. El tambor no roda bé, s’encalla: es veu que toca en alguna cosa. 9 2 no tocar de peus a terra No adonar-se de la realitat, oblidar les limitacions imposades per la realitat. 9 3 no tocar-hi No tenir seny, no entendre les coses. 9 4 tocant a loc. prep. a) Prop 1. Passarem tocant a la paret. 9 4 tocant a loc. prep. b) Pel que fa a. Tocant a aquest punt, ja està tot dit. No sé res tocant a les vostres disputes. 9 5 tocar-hi Copsar, entendre, una cosa tal com és.
9 6 tocar-hi de mig a mig Encertar-ho del tot. 10 v. intr. En un viatge, fer una aturada incidental, arribar de pas, en un punt. A Isona, passant per aquesta carretera, no hi tocarem pas. 11 1 v. intr. Una cosa, pertànyer a algú per dret, en un repartiment. Es repartiren els objectes robats i a ell li tocà un rellotge. 11 2 v. intr. Escaure en sort. En el darrer sorteig ens va tocar la grossa. 11 3 v. intr. Una cosa, ésser de l’obligació o càrrec d’algú. Tu ja has saltat: ara em toca de saltar a mi. És a tu que toca d’anar-te’n. 12 v. intr. pron. Tornar-se boig. Pobra noia, s’ha ben tocat. 13 v. intr. Trucar 1. Toca a la porta abans d’entrar. 14 1 v. intr. Telefonar 1 1 i 1 3. Li he tocat al mòbil. 14 2 tocar per telèfon Telefonar 1 1 i 1 3.