TORTUGA
f. | zool. constr. | |
1. f. zool. Rèptil queloni terrestre o aquàtic, que té el tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per sota, amb obertures per on surten el cap, la cua i les quatre potes, que en molts casos es poden retreure dins la closca, i amb la boca en forma de bec corni sense dents.
2. f. zool. Tortuga de rierol. Tortuga autòctona, de closca plana i color verd fosc que només es troba a la vora dels escassos corrents d’aigua comarcals i que actualment està en perill d’extinció (Mauremys leprosa).
3. f. zool. Tortuga de terra. És l’habitual tortuga de coloració groga i negra de la garriga, les màquies i el sotabosc mediterrani i que ara és una espècie protegida (Testudo hermanni).
4. f. constr. Teula més encorbada i fonda que les ordinàries que serveix per a fer reguerons i principalment canalons.
COMENTARIS:
De la tortuga de rierol, que està considerada en perill, a Vespella hi ha oportuns cartells d’alerta sobre la protecció que ha de tenir.
Des de ja fa generacions que la tortuga de terra era un animal de companyia en les cases amb patis closos, on podia colgar-se per passar la hibernació. Al Penedès, l’epítet de terra li ve del contrast amb l’hàbitat aquàtic de les altres tortugues conegudes, totes d’aigua dolça o marines.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Bàyer / Guasch / Salvadó Fauna Parc Foix, p 54: «Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)... pràcticament havia arribat a extingir-se a les comarques del Penedès... També se la coneix popularment com a tortuga de terra».
Caballero Pèlags: «... la més peculiar, la tortuga de rierol, espècie autòctona i protegida...»
Herrera Riu Foix, p 64: «cal considerar la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) com l’única espècie autòctona present al Foix de manera natural».
Sampere Amfibis rèptils Anoia, p 209: «Mauremys leprosa. Tortuga de rierol. Tortuga de closca aplanada, adaptada a la vida aquàtica».
CITACIONS LITERÀRIES:
Borrut Basses, pous, p 29: «l’aigua de pluja que es fa arribar per tubs ceràmics a partir de les tortugades de les teulades.»
Gual Mar fonda, p 67: «... la tortuga. Ara és una espècie protegida, però fins fa poc, quan se’n pescava alguna, es reservava pel ranxo. La feina de netejar-la era molt laboriosa».
Ricard Vinyals a El 3 de Vuit, agost 2023: «”Exitosa eclosió del niu de tortuga careta al Vendrell” ... van començar a néixer les cries de tortuga marina del niu de la platja de Coma-ruga».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TORTUGA. f. || 1. Rèptil queloni, de diverses espècies del gènere Testudo, que tenen el tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per sota, amb forats per on surten el cap, la cua i les quatre cames, i amb la boca en forma de bec corni sense dents. [...] a) Tortuga de terra o de bosc: l'espècie Testudo graeca, que sol habitar dins els boscos humits i foscs, i té la carn molt saborosa.—b) Tortuga marina o de la mar: n'hi ha diverses espècies, principalment la Testudo Mydas i la Testudo coriacea. [...] —c) Tortuga d'aigua dolça, o de bassa, o d'estany, o tortuga nedadora: l'espècie Testudo orbicularis. [...] Loc. —A pas de tortuga: molt a poc a poc.[...]
DIEC. TORTUGA. 1 1 f. Rèptil queloni terrestre o aquàtic, que té el tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per sota, amb obertures per on surten el cap, la cua i les quatre potes, que en molts casos es poden retreure dins la closca, i amb la boca en forma de bec corni sense dents. Tortuga de mar, d’aigua dolça, de terra. 1 2 tortuga careta [o tortuga babaua] Tortuga de closca en forma de cor i recoberta de plaques còrnies juxtaposades (Caretta caretta). 1 3 tortuga d’aigua a) Tortuga d’estany.
1 3 tortuga d’aigua b) Tortuga de rierol. 1 4 tortuga d’estany Tortuga de la família dels emídids, de closca lleugerament bombada i de coloració negrosa amb punts i línies de color groc (Emys orbicularis). 1 5 tortuga de Florida Tortuga de la família dels emídids, amb la closca poc bombada, de color verd fosc, amb el cap, el coll i les extremitats amb bandes grogues i una taca de color vermell darrere els ulls, originària del sud dels Estats Units i molt estesa actualment pels rius de Catalunya (Trachemys scripta elegans). 1 6 tortuga de rierol Tortuga de la família dels batagúrids, de closca plana i de color verd negrós o olivaci (Mauremys leprosa). 1 7 tortuga llaüt Tortuga de la família dels dermoquèlids, de pell dura i coriàcia, sense escuts cornis, amb el dors de color fosc amb taques clares (Dermochelys coriacea). 1 8 tortuga mediterrània Tortuga de la família dels testudínids, de closca bombada, amb una doble ungla a l’extrem de la cua i amb una coloració contrastada groga i negra (Testudo hermanni). 1 9 tortuga mora Tortuga de la família dels testudínids, anàloga a la tortuga mediterrània, sense ungles a l’extrem de la cua i amb uns esperons ben marcats al darrere de les cuixes (Testudo graeca). 1 10 tortuga verda Tortuga de la família dels quelonídids, de mida gran, amb la closca de secció ovalada, extremitats davanteres en forma de pales natatòries, amb una ungla al primer dit, i de coloració variable, de verd fosc a negre, que habita sobretot en els mars tropicals (Chelonia mydas). 2 f. Teula més encorbada i fonda que les ordinàries que serveix per a fer reguerons i principalment canalons. 3 1 f. Coberta que formaven els soldats romans sobre llurs caps tenint alçats els escuts i tocant-se el de l’un amb el de l’altre, per posar-se a l’abric dels projectils d’una fortalesa assetjada en acostar-s’hi per combatre-la. 3 2 f. Màquina de guerra coberta, a l’abric de la qual hom s’acostava als murs d’una fortalesa assetjada.
