TOUENC TOUENCA
m. i f. adj. | gentil. | |
1. 1. m. i f. gentil. Natural o veí de Tous
2. adj. Relatiu o pertanyent a Tous o als seus habitants
CITACIONS LITERÀRIES:
Serra Passeig vegueria Penedès, p 37: «els touencs conviuen dia a dia amb el seu folklore»; «L’esposa és touenca.»; p 39: «Els touencs treballen fora de la vila»; «una selecció de fotografies de touencs i touenques treballant als camps.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TOUENC, -ENCA adj. Nadiu o propi de Tous.
