TRAJO
m. | topon. marin. | |
m. topon. marin. Lloc de la platja destinat a tenir-hi les barques de pesca.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 507 «Els Trajos. Denominació emprada pels pescadors a designar la part de llevant i la part de garbí de la platja... De fet, en la parla marinera, el trajo és l’espai de platja reservat per tenir-hi les barques. El mot és comú a tota la costa catalana.»
Parés Parla col·loquial, p 36: TRAJO. m. Lloc destinat a tenir-hi les barques de pesca. Actualment aquest nom forma part de la toponímia local: trajo de Garbi (topònim oral i escrit) i trajo de Llevant. «Avui les barques no han sortit del trajo»; «A l’estiu instal·len una carpa al trajo de Garbí.»
Pi de Cabanyes Parlar de Vilanova, p 62: «trajo o sector de la mar de Vilanova. Els mariners es refereixen al “trajo de llevant” o al “trajo de garbí”, com a divisió jurisdiccional de la franja costanera’, segurament per analogia amb les peces de roba ―o patrons― d’un vestit abans de ser confeccionat. El DCVB, seguint Coromines al Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana (IV, p. 525), limita la seva significació a “espai de la platja reservat per a cada barca”, o sigui a la parcel·la de la sorra on varar cada embarcació. Per extensió, la gent de “Baix-a-mar” ha dividit nominalment la costa de Vilanova en dues zones: l’oriental o “trajo de llevant” i la meridional o “trajo de garbí”.»
Soler Olivella Enterrarà el darrer, p 29, nota: «Els calafallencs s’orienten per mitjà dels vents llevant i garbí... tant és així, que a la Platja hi ha el trajo (el tros de platja) de Garbí (o l’Espneta) i el de Llevant).
CITACIONS LITERÀRIES:
Barral Catalunya des del mar: «Vilanova... Era una platja dolenta, ratada pels llevants i els foranassos, i feia mal trajo.»
Esquerda Vilageltrú, p 173: «Vilanova... es transvasava sorra per crear la nova platja al trajo de garbí»; p 399: «El barri de Mar o trajo de llevant... El trajo és l’espai de platja reservat a les barques.»
Garcia Soler Vida marinera, p 155 «una caseta, al trajo de garbí, al lloc on actualment hi ha emplaçada una piscina».; Garcia Soler Vida marinera, p 156 «era emplaçada al trajo de llevant, en un petit cobert».
Junoy, J. M. apud Esquerda Vilageltrú, p 74: «Habito una caseta del barri de mar ―trajo de garbí― a vint passes exactes de l’aigua».
Montanya Llocs sotaiguats I, p 10; «Tot motivà la pèrdua de la platja com a lloc de trajo d’embarcacions».
Valls Toponímia costanera, p 46: «Els pescadors torrencs acostumaven alguns dies d’hivern a fer-hi trajo amb els gussiets, quan anaven a la pesquera del calamar...»
Vinyals / Cuatrecasas Parlar vilanoví, p 7: «paraules i expressions vilanovines que hem recollit: trajo (part de l’espigó de la platja)».
ETNOPOÈTICA:
fraseologia
«Dona o home en mal trajo», recollit a Torredembarra; i a Garcia Soler Vida marinera: p 306 «Quan un afer no presenta bon caire. També quan una dona és deixada, en l’aspecte físic o en la manera de presentar-se.»
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 30: «Travessava la platja per la meitat, separant el trajo de Llevant del de Garbí»; p 214: «Garbí, Trajo de. Nom que donen els pescadors a una part de la platja oposada al “trajo de llevant”... El vent de garbí o llebeig procedeix del sud-oest».; Carbonell. Noms de lloc Vilanova, p 257: «Trajo de Llevant. Part de la platja de Vilanova oposada al “trajo de Garbí”. El vent de llevant procedeix de l’est.»
Garcia Soler Vida marinera, p 120: «el trajo de garbí, o de ponent, començava a l’ermita de Sant Gervasi i acabava al centre de la platja... El trajo de llevant anava de l’Aigua calenta fins a l’ermita de Sant Cristòfor».
Trajo de l’Espineta, a Calafell.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. TRAJO. m. Lloc destinat a tenir-hi les barques de pescar (Badalona). Segons Corominas DECast, iv, 525, el català trajo (i la seva variant tràjol usada a Sant Pol de Mar) significa ‘espai de la platja reservat per a cada barca’.
