TREBALLADA
f. | agric. | |
1. f. agric. Jornada laboral agrícola.
2. f. agric. Treballada fonda. L’operació de remoure la terra per al conreu.
3. f. agric. Treballada soma. Passada superficial de l’arada.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Vocabulario viña, p 38. TREBALLADA. Trabajo. «En agricultura s’entén per treballades les operacions mecàniques d’estovar la terra de conreu...»
Giralt Vocabulario viña, p 38. «Treballades fondes són les que es practiquen per a afavorir el desenrotllo de les arrels o bé per a canviar les propietats físiques del terreno.»; TREBALLADA SOMA. Labor superficial. «arades destinades a treballades somes...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Boada Sant Martí, p 67 «els homes, singularment el jovent, en les treballades, en el batre i en retornar a llur cases».
Bové Penedès Folklore, p 13: «en els esbarjos durant les treballades pròpies del camp i del taller».
Cartilla rústica, p 7: «tenir-se lliure de males herbes la terra, amb moltes treballades...»; p 12: «amb bones treballades fetes en son temps».
Milà i Fontanals, apud Marrugat Poesia Milà, p 54: “A Montserrat” «Són llargues les treballades | i les dormides molt breus»; «nos en tornarem | a les llargues treballades | i a lo dormir breu i inquiet.»
Ramon Vaca de llet, p 6 «després rebia·ls davanters de les treballades, que cada vespre, al tornar del defora, anaven a donar-li compte del treball fet durant el dia»; p 102: «i en els tallers i treballades no·s parlava d’altra cosa».
Sadurní Folklore 1, p 11: «recollides de viva veu per diferents pobles i treballades».
Sadurní Retalls folkl., p. 244: «la mateixa pagesia que s’ho passà de generació en generació, en treballades i a la vora del foc en les llargues nits d’hivern.»
Urgellés Depares, M. apud Llorach Visió Penedès, p 171: «l’escoda o el mall portat damunt l’espatlla per algun pagès que va a la treballada»]
Vidal Valenciano G. Vida en lo camp, p 299: «és un fill que tornant de la treballada...».
