v. tr. | marin. | |
v. tr. marin. Posar una embarcació a la platja.
Comas Nolla, a Recull de treballs, núm. 14, p. 117: «Treta i varada d’embarcacions... havien de varar les embarcacions ( posar-les a la mar) i treure-les (posar-les a la sorra)».
Mèlich Glossari Calafell: «TREURE: Treure la barca del mar i atracar-la a la sorra».
Gual Mar fonda, p 68: «Aquella barca de Calafell havia anat a treure a la platja de la Torre probablement perquè aquell dia havia pogut pensat que podria vendre-hi el peix a millor preu... Barques de la Torre també treien a Calafell quan els convenia [...] Altres vegades... a l’hora de retornar cap a casa, el vent es feia calma i no hi havia altre remei que agafar els rems i, vogant, anar a truere a la platja més propera»; p 74: «En acostar-se l’embarcació a la platja, en anar a treure».
Nostra Mar 1, p 25: «tenia la funció de vigilant dels bastiments que estaven trets a platja».
DCVB. TREURE o TRAURE v. tr. que expressa com a significat general la idea de ‘portar o fer passar de dins a fora’. La matisació dels seus significats es pot indicar aproximadament amb la classificació que segueix. I. || 1. Portar una cosa fora del lloc on està tancada, retinguda o posada [...] Treure un niu: llevar-lo de l'arbre, de la roca, etc., on està situat. [...] Especialment: a) Exportar, dur a país estranger, a una altra terra o població. [...] —b) Portar fora o fer sortir una cosa que es duia al damunt. [...] —c) Fer passar una embarcació o altra cosa de dins la mar o altra massa d'aigua a la vorera, a terra. [...] S'usa sovint absolutament, o sia, sense expressar el complement directe. «Anem a treure». «Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze». —d) Portar fora d'un camp allò que s'hi cria o que es troba per terra. [...] Treure un bosc o una terra: portar-ne fora la llenya o la malesa. [...]