TREPINAR
v. tr. | ||
v. tr. Trepitjar coses de profit i, especialment, un conreu.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. Trepinar v. tr. Malmetre una cosa trepitjant-la (Esparreguera, St. Quintí de Mediona).
Informant de Torrelavit: «Acció de trepitjar, però només si el que es trepitja són les terres cultivades (i fins i tot llaurades). Aquesta versió és idèntica a la que m’explicava el meu pare, a la terra conreada i llaurada o plantada a l’horta de casa, a Torrelavit.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Eloi Miralles a Brotons Enciclopèdia Castellera VIII, p 202: «una part dels carrers del centre van ser pavimentats per primera vegada amb la grava trepinada»
