TRILLA
f. | transp. | |
f. transp. Rodera que deixen als camins de terra les rodes d’un carro.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DECat: VIII, 836b: «trilla: solc que fan les rodes dels carros pels guals, i pels camins dolents, quan ha plogut» Conca de l’Anoia (diccionari Aguiló); «el pas del carro assenyalat per unes roderes; al Penedès i comarques veïnes donen aquest nom al camí de carro, que passa pel jaç o areny d’un riu o riera».
Roig Masllorenç, p 49: «Al mig del carrer hi havia unes trilles que feien molt insegur el caminar... Les trilles són els solcs que deixaven els carros en passar pels camins i carrers de fang.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Bros Cansons, p VI «Mentre ‘l trill trinxa ab giravoltes ràpides | la fútil palla y la prenyada espiga»
Sadurní Sant Pere, p 303: «trilla: terreny que envolta la vinya i per on entraven els carros per les feines o per carregar raïms»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. TRILLA. f. Rodera feta per una roda de carro.
