TRONADA
f. | folkl. | |
f. folkl. Traca, sèrie de trons, de petards, etc., col·locats al llarg d’una corda que esclaten successivament, normalment en el marc d’una festa i en lloc, dia i hora assenyalats.
CITACIONS LITERÀRIES:
Bosch Planas Festa major vilafranqulina, p 27: «tan bon punt peta el darrer morter de la tronada».
Carbonell Rovira Humor Vilanova, p 7 (Vilanova, programa Festa Major 1847) «Hoy lunes 3 de agosto se empieza la función al medio dia con gran repique de campanas y una estrepitosa atronada que salió del Campanario...».
Cuscó Toc castells, p 12 «l’esclat d’una tronada a les dotze del migdia...»
Massanell Perfum de terra, p 212: «”Les tres tronades”... On se’m podia trobar | en aquella hora esperada? | On se’m podia trobar? | Al teu cor, o Vilafranca!, | perdut dins un riu de gent | que, colpit per la Tronada, | any rere any, impetuós, | es desborda allà a la Rambla.»; p 226: «... a més, encara, la Tronada»; p 274: «Deixa-m’ho dir, o cor, només que sigui | per un cop sol i prou: quan la tronada | del vint-i-nou d’agost la sé ja pròxima».
Trens Senyora vila, p 23: «aquell negre rosari de petards que se’n diu la Tronada».
Vidal Valenciano G. Festa Major Vilafranca, p 22: «l’aixordadora remor de la tronada».
