ULL

Bàyer Noms bolets i animals, p 241: «Ull de mabre ‘guerxo’ (escoltat sobretot a Torredembarra)»

Bàyer Noms Bolets i animals, p 241: «Ulls de bròtola ‘ulls grossos’ (escoltat sobretot a Torredembarra)».

Bàyer Bolets i animals, p 242: «ulls de pixota ‘ulls sortits’ (escoltat sobretot a Torredembarra)».

DCVB. ULL DE POLL. m. Trosset de sola que el sabater adhereix a la forma per emmotllar-la a l'estructura del peu que s'ha de calçar (Igualada).]

Domingo Ocells, p 92: «ull de bou ‘cargolet’ Troglodytes troglodytes».

Garcia Soler Vida marinera. p 292: «ull de boc o de bou, ressol, verdanc o vidranc: núvol lluent, un a cada costat del sol.»

Garcia Soler Vida marinera, p 292 «Els mariners tenen diverses maneres de fer nusos. Els més coneguts són: ... botó o ull de bou...».

Garcia Soler Vida marinera, p 299: «ull de pinya: un dels nusos mariners.»

ull de poll [

Garcia Soler Vida marinera, p 299 «ull de poll: juntura de dues cordes encargolant els caps de cada banda.»

Giralt  Vocabulario viña, p 10: «ULLET. Yema. Se dice especialmente de la yema que figura en el injerto»; p 26: «ULLET. Yema del injerto.»

Giralt Vocabulario viña, p 10. ULL DE FRUIT. Yema principalmente destinada a la producción de fruto: «conserven tan sols la brocada, l’ull de fruit i el bessó», a El Labriego 37.

Jorba Milà Fontanals penedesenc, p 31: «Rellotge del pagesos. Sota aquest encapçalament, (Milà) anota diversos noms comuns d’estels i constel·lacions, entre d’altres: 2 ulls de llop. Parecen las osas».

Manent Nuvols Camp Tgna. p 72: «ull de boc: Núvol que té un centre rogenc. Indica pluja o mal temps (pescadors de Torredembarra).»

Manent Nuvols Camp Tgna, p 73: «ull de perdiu: És com un ull de boc, de centre rogenc, que cobreix el sol o la lluna i indica pluja o mal temps (pescadors de Torredembarra).

Mestre Raventós Avifauna Roqueta, p 248 «El cargolet (Troglodytes troglodytes), més conegut aquí per ull de bou».

Puiggròs Raïms, p 145: «actualment tempranillo i ull de llebre es consideren sinònims (...) La primera menció als Paísos Catalans... la fa Barba i Roca en la seva llista manuscrita de raïms que es cultiven al Penedès.»; p 148: «(ull de llebre) Sinonímies: Tempranillo, tinto fino, cencibel, tinta del país, tinta roriz (Portugal), negretto (Itàlia).»

Salvadó Recull, p 208: ULL DE BOU. Cargolet Troglodytes troglodytes.

Roig / Amades. Vocab. pesca. Ulls de pop m. pl. Sinònim d’ulls de gat (Badalona, Vilanova): nom de dos estels que es troben l’un a prop de l’altre i que brillen, en mig de la fosca de la nit, amb reflex molt viu. La senzilla explicació que els pescadors donen a llur situació no deixa comprendre quins estels puguin ésser.

Veny Llengua Penedès, p 89: «L’obra de Sadurní...apareixen metàfores com ... ull de perdiu ‘lluna tapada i vermellosa (Folklore Penedès II, p 56).»

Vives Milà Coses abans, 46: «Ull de boc (petita clariana, molt neta i blava, entre un cel ennuvolat)».

Ramon Vaca llet, p 44: «La claror del bec de gas que hi havia a dalt de l'escala baixava per l'ull de la mateixa».

Riba Preu vi: «Quan els ullets comencen a brostar se col·loquen les estaques per a subjectar-los».

DCVB. 1. ULL m. I. || 1. Òrgan de la visió; conjunt generalment globulós de membranes i humors que constitueix el dit òrgan. [...] II. Cosa semblant a un ull pròpiament dit, sia per esser foradat o còncau, sia per tenir forma rodonenca, sia per formar regruix rodonenc sobre una superfície, o per alguna altra circumstància. || 1. Forat o clot profund de certs objectes; a) Cadascuna de les malles de què es compon una xarxa o un filat.—b) Cadascun dels forats o clots que es produeixen en una massa com la del pa, del formatge, les patates, etc. [...].—d) Cós de l'agulla. [...] —e) Forat central d'una mola o d'una roda. [...] —f) Forat que té el ferro d'un martell, aixada o altra eina, per a passar-hi el mànec. [...]—i) Forat per on passa una politja i la seva corda. [...] —j) Forat circular situat a la part superior de la canya de l'àncora, per dins el qual passa el cep.—l) Espai buit que es forma sota l'arc d'un pont. [...] —m) Forat per on surt l'aigua d'un molí o per on passa l'aigua d'una sèquia. [...] || 3. Part central buida o de diferent naturalesa que l'envoltant. a) Ull de l'escala: espai buit que queda limitat pels trams d'una escala. [...] || 5. La porció més interior de certes hortalisses, que és la part més tendra i atapeïda. [...] || 6. Brot que comença a sortir en una planta. [...] || 7. Clariana, espai clar enmig d'un cel nuvolós (or., occ., bal.). Fer ull o Obrir ull o Treure ull: aclarir-se el cel deixant se veure un tros de cel sense núvols. [...] || 8. Cavitat d'on brolla l'aigua d'una font, d'un riu, d'un corrent qualsevol. [...] || 11. Ull de boc: nuvolada que, cobrint el sol, deixa un esquinç pel qual travessa la claror de l'astre, que pren la forma d'un ull. [...] || 13. Ull de perdigot: nuvolada que cobreix la lluna però deixa algun espai clar per on es veuen els raigs llunars (Costa de Llevant, Costa de Ponent). [...] || 16. Ull de poll: a) Durícia rodona que es forma al peu i que és molt dolorosa. [...]—d) Pinya de rosa, o sia, nus que els mariners fan amb els cordons d'un cap de corda perquè no pugui passar més envant d'un forat, d'una anella, etc. (or., mall.). || 17. Ull de gat: quars cristal·litzat d'estructura fibrosa. [...] || 21. Ulls de llop: nom de dos estels que es veuen un prop de l'altre i brillen molt. [...] || 22. Ull del cul o ull negre: l'anus. També en diuen l'ull que no s'hi veu: [...] || 25. Ull de sol: el lloc on arriben de ple els raigs del sol (Segarra, Penedès, Mall.). [...] III. Nom que, generalment amb diverses adjectivacions, es dóna a diferents animals i plantes, sia per llur petitesa, sia per la forma de les flors, etc. || 1. Ulls blaus: planta escrofulariàcia de l'espècie Veronica Beccabunga, de tiges dretes, cilíndriques, fulles ovades o el·líptico-ovades, flors petites de color blau viu, càpsula suborbicular; es fa a paratges inundats (La Selva). [...] || 4. Ull de bou: [...] e) Planta de la família de les compostes, de l'espècie Chrysanthemum segetum, de tronc dret, ramificat i estriat, fulles grassetes, oblongues, flors grogues, que se cria per dins els camps de blat (Garrotxa, La Selva, Vallès, Conca de Barberà, Camp de Tarr.).[...] —g) Planta de l'espècie Pallenis spinosa, de tronc dret, estriat i pelut, fulles transovato-oblongues o espatulades, flors grogues; es cria per llocs incultes i herbosos (or., val., mall.). —h) Planta de l'espècie Tribulus terrestres. [...] || 5. Ull de perdiu: [...] b) Planta ranunculàcia de les espècies Adonis autumnalis i Adonis aestivalis (or., occ., val., bal.). —c) Planta borraginàcia de l'espècie Myosotis scorpioides (pir-or., or.) [...] e) Bolet de l'espècie Cantharellus cibarius (Berguedà, Lluçanès). || 6. Ull de llebre: nom d'una varietat de cep i de raïm negre (Segarra, Urgell, Camp de Tarr., Gandesa, Maestrat) . [...] || 7. Ull de gall o Ull de peix: malaltia produïda a les oliveres pel Cycloconium oleaginum. [...]

DIEC. ULL. 1 1 m. Òrgan de la visió, el qual rep les imatges de l’exterior i les transmet al cervell a través del nervi òptic. Els dos ulls. L’ull dret. L’ull esquerre. La nina de l’ull. Obrir els ulls. Tancar, aclucar, els ulls. Alçar, abaixar, els ulls. Mirar de cua d’ull. Entelar-se els ulls. Tenir una brossa a l’ull. Ulls grans, petits. Ulls negres, blaus. Ulls clars, foscos. Ulls alegres, tristos. Ulls vius. Se li tancaven els ulls de son. 1 2  fer uns ulls com unes taronges Obrir-los molt de sorpresa, d’admiració, per vigilància. 1 3 tenir cara i ulls 1 4 tenir els ulls plorosos Tenir-los vermells d’haver plorat. 1 5 tenir els ulls secs No poder plorar. 1 6 ull de vellut [o ull a la funerala] Ull voltat d’un morat a conseqüència d’una contusió. 1 7 ull de vidre Ull artificial. 1 8 ulls de puça Ulls molt petits. 2 1 m. pl. pop. Ulleres. M’he deixat els ulls a casa. 2 2 portar quatre ulls Portar ulleres. 3 1 m. pl. Mirada. Girar els ulls per no veure una cosa.  2 ulls d’àguila [o ulls de basilisc] Ulls vius, d’esguard penetrant. 3 3 passar els ulls per alguna cosa Inspeccionar-la, mirar-la. 3 4 posar els ulls damunt una persona o una cosa Clavar els ulls en una persona o en una cosa. 3 5 ulls esgarriats Mirada sense fixesa, que reflecteix espant. 4 m. Facultat espiritual, cognoscitiva, intel·lectual. Els ulls de l’enteniment. Els ulls de la fe. 5 1 m. Mirada vigilant. Tenir l’ull sobre algú. 5 2 l’ull de l’amo La vigilància que solament ell posa en els seus afers. 5 3 m. Aptitud per a apreciar. Té molt mal ull per als negocis. De seguida ha trobat una solució: té molt d’ull per a aquestes coses. 5 4 ull mèdic [o ull clínic] Aptitud per a apreciar exactament les malalties. 6 1 m. caure a l’ull Agradar algú molt des del primer moment de veure’l. 6 2 deixar els ulls en alguna cosa No cansar-se de mirar-la. 6 3 ésser algú tot ulls Posar tota l’atenció en la mirada. 6 4 estar d’una cosa fins als ulls Estar-ne tip. 6 5 fer els ulls grossos Tolerar, deixar passar, quelcom aparentant no veure-ho. 6 6 fer l’ull viu Avivar l’enteniment. Les criatures feien l’ull viu per a poder arreplegar qualsevol llaminadura.
6 7 no perdre d’ull algú Vigilar-lo estretament. 6 8no tenir ulls per a veure una cosa No poder suportar la vista d’una desgràcia, d’una situació incòmoda, etc. 6 9 no veure-hi de cap ull Estar vivament satisfet. 6 10 tenir davant els ulls Tenir a la vista. 6 11 tenir els ulls al clatell No saber veure el que hom té al davant. 6 12 veure amb bons ulls algú o alguna cosa [o veure de bon ull algú o alguna cosa] Veure-ho amb aprovació, favorablement. 6 13 veure de mal ull una cosa Estar-hi disposat desfavorablement. 7 1 a bell ull loc. adv. Sense comptar, pesar, mesurar. 7 2 a quatre ulls loc. adv. Dos tot sols. 7 3 a ull loc. adv. A bell ull. 7 4 a ull nu loc. adv. Sense l’auxili d’un aparell òptic. Els estels que es veuen a ull nu. 7 5 a ulls clucs loc. adv. a) Admetent allò que hom afirma o proposa sense escatir-ho, sense valorar-ne l’autenticitat. Creure una cosa a ulls clucs. 7 5 a ulls clucs loc. adv. b) Sense mirar els riscos que hom pot córrer. Actuar a ulls clucs. 7 6 a ulls veients loc. adv. Palesament. 7 7 als ulls de loc. prep. Segons la manera de veure de (algú). 8 m. fer l’ull Desfer-se, destruir-se completament, fracassar. 9 m. ull simple Ocel. 10 1 m. Forat, especialment el que travessa de part a part alguna cosa. L’ull d’una mola. L’ull d’una agulla. L’ull del pany. L’ull de la clau. L’ull de l’estrep. L’ull d’una e, d’una p, d’una d. L’ull d’un pont. Els ulls d’un formatge, del pa. 10 2 passar per ull a) Córrer més del compte la corda que llavora per un bossell, per una guia, etc., fins al punt que el cap de la corda hi arriba i s’escapoleix. 10 2 passar per ull b) Esfondrar-se. 10 3 ull d’un bossell Forat on va col·locada la politja. 10 4 ull d’un molí Forat per on surt l’aigua. 10 5 ull d'una aixada (o d'un martell, o d’una destral, etc.) Dolla per on entra el mànec d’una aixada, d’un martell, d’una destral, etc. 10 6 ull d’una pila de carbó Forat per on es cala foc a la pila. 10 7 ull de bou Finestra, claraboia, rodona. 10 8 ull del cul pop. Anus. 11 1 m. Taca circular, especialment la que té el centre de diferent color. Els ulls de la cua d’un paó. 11 2 ull de perdiu Lligat d’un teixit, originat per encreuament, que produeix uns petits efectes de relleu alternant sortints i entrants. 11 3 ull de poll Durícia rodona amb una part còncava al centre que es fa als dits dels peus. 12 1 m. Part central buida o de diferent naturalesa que l’envoltant. Un ull de cel blau en una nuvolada. 12 2 ésser de l’ull del vent Ésser molt viu, deixondit, hàbil. 12 3 ull d’una planta Brot, tany. 12 4 ull de cicló Zona central d’una depressió tropical intensa que es caracteritza per la feblesa del vent, l’absència de precipitacions i, generalment, de núvols. 12 5 ull de l’escala Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten. 12 6 ull de poll Clot que es troba al ventre del suro. 12 7 m. Sot on neix un curs d’aigua. L’ull d’una font. Ull de Ter, de Garona. 13 1 m. ull de càmera Aparell que segueix i enregistra els recorreguts que fan els ulls del lector d’un text o els de l’espectador d’una imatge. 13 2 ull de gat Reflector que se situa tocant a terra i que, reflectint la llum dels fars dels automòbils, serveix per a delimitar carrils, vores de la calçada i, en general, per a guiar la circulació a la nit. 13 3 ull de peix Objectiu de camp superior al del gran angular, pròxim als 180°. 13 4 ull electrònic a) Dispositiu de regulació automàtica de l’exposició per mitjà d’una cèl·lula fotoelèctrica incorporada que actua sobre el diafragma o sobre la velocitat d’obturació. 13 4 ull electrònic b) En una màquina rotativa moderna, aparell electrònic que té per missió el control de la impressió. 14 1 m. ull de serp a) Pedra granítica emprada per a fer moles, saleres, etc. 14 1 m. ull de serp b) Pedra nummulítica. 14 2 ull de perdiu Àrid format per grans de pedra o grava matxucada de mida compresa entre 4 i 10 mil·límetres. 15 1 m. ull d’àngel Planta de la família de les ranunculàcies, de fulles repetidament dividides en segments filiformes, flors regulars d’un vermell escarlata o grogues i fruit format per nombrosos aquenis bequeruts, reunits en una mena de pinya globosa o cilíndrica, pròpia dels camps de cereals (Adonis annua). 15 2 ull de bou a) Herba de la família de les compostes, erecta, de fulles oblongues, les inferiors pinnatipartides, les mitjanes i superiors dentades o pinnatífides, un xic abraçadores, i capítols terminals força grossos, amb el botó i la corona grocs, que es fa als conreus i en ambients una mica nitròfils (Chrysanthemum segetum). 15 2 ull de bou b) Gravit. 15 2 ull de bou c) Sordonaia. 15 2 ull de bou d) Tríbol. 15 3 ull de llebre a) Cep d’una varietat que dona raïm negre. 15 3 ull de llebre b) Raïm de cep ull de llebre. 15 4 ull de perdiu a) Planta de la família de les ranunculàcies, molt semblant a l’ull d’àngel, de flors en general d’un vermell escarlata tenyides de color fosc al mig, pròpia dels camps de cereals, sobretot a muntanya (Adonis aestivalis). 15 4 ull de perdiu b) Planta herbàcia de la família de les compostes, pubescent i viscosa, ramificada només a la part superior, de fulles pinnatipartides amb els segments crenats o lobulats, les superiors abraçadores, i capítols semblants a margarides, amb el cor groc i la corona vermellosa o purpúria, originària del sud d’Àfrica i cultivada com a ornamental (Senecio elegans). 15 4 ull de perdiu c) Cama de perdiu. 15 5 ulls blaus Creixen de cavall. 15 6 ulls de l’Infant Jesús Miosotis. 15 7 ulls de Maria Miosotis. 15 8 ulls de poeta Herba anual de la família de les compostes, de fulles doblement dividides en segments linears o lanceolats i capítols amb un disc de color bru purpuri i una corona de set o vuit lígules grogues, però rogenques a la base, originària d’Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Coreopsis tinctoria o Calliopsis bicolor). 16 m. ull de gall Malaltia provocada per diversos fongs del gènere Spilocaea, del grup dels deuteromicets, que causen l’aparició de taques rodones, de creixement subcuticular, especialment la que origina el fong Spilocaea oleagina a l’olivera.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat