VANO
m. |
folkl. castell. meteor. bot. | |
1. m. Instrument format per un tros de paper, de tela, etc., de forma de semicorona circular muntat sobre làmines primes de fusta, de vori, etc., mòbils al voltant d’un piu situat en el centre de figura, la qual cosa permet desplegar-lo en forma de semicercle o plegar-lo, emprat per a fer-se aire.
2. m. folkl. Figura dels falcons
3. m. castell. En una actuació castellera, conjunt de pilars en què el que està al mig és un pis més alt. Vano de tres. Vano de cinc.
4. m. meteor. Núvol que] té la forma d’un ventall.
5. m. bot. Vara de Jessé: altre nom del nard (Polianthes tuberosa).
INFORMACIÓ LÈXICA:
Enquesta a Roda de Berà, vara de Jessé ‘nard, Polianthes tuberosa’.
Manent Núvols Penedès, p 65: «Vano: [Núvol que] té la forma d’un ventall i els de la Bisbal el veuen sobre la muntanya de Sant Antoni i plourà.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell Perfum de terra, p 208: «”Als falcons de Vilafranca”... d’ardits bé ho sou i prou que en feu gala | quan bastiu la pira, el vano, l’escala».
Jaume Ramon a Duran Tort Correspondència Guimerà, p 22: «el vano que te presté.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. VANO m. (castellanisme). Ventall (or., occ., val.). [...] Vano del carro: tela movible, subjectada a un ferro semicircular a la part davantera del carro, i que serveix de paraigua. Vano de l'ordidor i del teler: biaix que fan els fils des de la fileta on hi ha els rodets fins al rastell on es regula l'amplària que han d'ocupar els fils procedents dels dits rodets, o des del plegador d'ordit fins a la pua del teler quan l'espai ocupat en el primer és més gran que l'amplària de la segona [...] El vano del galldindi o del pago: la cua estesa.
DIEC. VANO. m. Ventall 1 3. Instrument format per un tros de paper, de tela, etc., de forma de semicorona circular muntat sobre làmines primes de fusta, de vori, etc., mòbils al voltant d’un piu situat en el centre de figura, la qual cosa permet desplegar-lo en
