VELA

Garcia Soler Vida marinera, p 300: «vela a la marroquina: recollida tota la vela per baix, lligada a la roda de proa»; «vela en creu: vela en popa. També anomenada vela a la valenciana. Es posa quan la barca va a favor del vent»; «vela espigada: vela molt allargada per part d’antenes»; «vela marconi: vela emprada normalment per les balandres»; «vela martell: vela emprada antigament en els vaixells de vela. Els vaixells, els pailebots, entre altres, que anaven amb aquesta vela, viraven per proa quan la volien 

DCVB. 1. VELA f. || 1. Tros de tela forta, ordinàriament formada de diverses parts cosides (vessos), que, fermat a un arbre, antena, verga o estai d'una embarcació, serveix per a rebre del vent la impulsió i comunicar-la al vaixell [...] Vela quadra: la que té forma de quadrilàter, i que va subjecta a una verga horitzontal suspesa a l'arbre per sa mitjania. Vela triangular: la que té la superfície en forma de triangle. Vela llatina: la triangular que s'enverga en una antena composta de dues peces, que creua l'arbre molt obliquament pels dos terços inferiors de sa llargada. Vela mística: la triangular que té sota del car una petita caiguda, en l'angle inferior de la qual té el puny de l'amura. Vela de tres punys: la que només té tres angles o punys, o sia, puny de drissa, puny d'amura i puny d'escota. Vela de martell: la de tres punys però que té el puny superior truncat per una esmotxadura anomenada martell. Vela alta: cadascuna de les veles quadres que van envergades més amunt de la cofa dels pals. Vela baixa: cadascuna de les veles quadres que van envergades més avall de la cofa dels pals. Vela major: vela quadra d'un dels pals major, triquet i mitjana. Vela d'estai: vela triangular que s'enverga als estais dels pals situats a popa del triquet. Vela guaira: vela triangular que va a masteler o a pic i botavara de poc gruix, en les embarcacions petites. Vela de bandola o de fortuna: vela quadra envergada a la verga de la redonda, que està a la cara de proa del pal triquet d'un pailebot. Vela de capa o de temporal: vela feta de tela molt resistent per a esser usada en cas de tempestat. Veles de respecte: les que es porten estojades dins el panyol de veles per a usar-les quan sigui necessari. Vela al terç: és semblant a la mística, però se'n diferencia perquè se suspèn per un terç de la creuera, té aquesta molt menys llarga i no té inclinació en la rellinga de caiguda de proa. Vela a la bona mar: la vela que en estar desplegada rep el vent estant a babord o a estribord del pal on està hissada. Vela sobre l'arbre: la que, en estar desplegada, rep el vent tocant i descansant tot al llarg sobre la cara de popa del pal, quedant aquest davant la dita vela. Vela a la colla: la que va plegada a mitjan arbre. Anar a la vela: anar molt de pressa una embarcació, i fig., anar de pressa qualsevol cosa o persona. Anar a tota vela: portar llargues totes les veles. Anar a vela plena: navegar amb vent suficient i a propòsit per a inflar les veles. A rem i vela, o A rems i a veles: fent servir la força dels rems i la de les veles per anar més de pressa. [...] Fer vela o Fer-se a la vela o Donar vela: partir, començar a moure's un vaixell per la impusió de les veles; anar-se'n (per ext., anar-se'n en general una cosa o persona). [...] Arriar veles o Amainar veles: baixar-les o enrotllar-les a les vergues per disminuir l'impuls del vent; fig., perdre energia, disminuir l'activitat, les exigències, les pretensions. Girar veles o Plegar veles: desistir d'allò que un pretenia. || 2. Nau que va amb veles. [...] || 3. Tela de drap o de cotó, de suficient amplada i llargada per a estendre's de cap a cap d'antena del molí de vent i servir de receptor de la impulsió d'aquest per a fer rodar el molí. [...] Donar vela: augmentar la superfície d'exposició de la vela al vent. Llevar vela: reduir-ne la superfície d'exposició al vent. || 4. Tros de tela resistent que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie o cloure un espai [...]. La vela d'un carro: la tela que el cobreix per defensar els viatgers contra el sol o la pluja.
|| 5. Tela per a caçar. [...] Refr. —«Com més mar, més vela» (or., men.); «Com més va, més vela» (mall.): es diu referint-se a algú que no fa cas de les dificultats, sinó que segueix el seu camí despreocupadament.

DIEC.VELA. 1 1 f. Tros de lona o de tela forta format ordinàriament de diferents peces cosides, que es ferma a l’antena, a les vergues o als estais d’una nau per rebre el vent i fer que aquest faci córrer la nau. Vela baixa, alta. 1 2 vela bermudiana Vela de tallant triangular usada com a vela major en la majoria d’embarcacions esportives. 1 3 vela de creu Vela rodona. 1 4 vela de mitjana Vela triangular que s’hissa en l’arbre de mitjana. 1 5 vela de tallant [o vela de tall] Vela triangular o trapezial que, quan és caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa. 1 6 vela llatina Vela triangular que s’enverga a una antena, molt usada a la Mediterrània. 1 7 vela rodona [o vela quadra] Vela de forma rectangular o trapezial que se subjecta a l’arbre mitjançant una verga horitzontal. 2 1 f. anar a la vela [o anar a tota vela] a) Anar molt de pressa. 2 1 f. anar a la vela [o anar a tota vela] b) Navegar a la vela. 2 2 anar a la vela Estar embriac.
2 3 anar a vela plena [o anar a veles plenes] Navegar amb vent suficient i apropiat per a inflar les veles. 2 4 anar veles desplegades [o anar amb totes les veles al vent] Anar tot vent en popa, prosperar. 2 5 fer-se a la vela Anar-se’n. 2 6 prendre vela [o fer vela, o fer-se a la vela, o donar vela] Posar-se a navegar. 3 f. Nau de vela. Una flota de vint veles.  f. Esport nàutic que es practica amb embarcacions de vela. 5 1 f. Tros de lona o de tela forta que es posa per fer ombra, protegir de la intempèrie, cloure un espai. Els enveladors han alçat les veles dels costats.
5 2 f. Coberta de lona que porten alguns vehicles destinada a protegir allò que transporten de les inclemències del temps. Un carro de vela.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat