Fon.: [bentə’fɔks]
1. m. Estri pla i rodó proveït de mànec i ordinàriament d’espart, que es fa servir per a ventar el foc.
2. f. caract. Persona injustament postergada i obligada a fer les feines més humils.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VENTAFOCS. || 1. m. Ventall del foc (Vallès, Olesa de Montserrat, Igualada). a) Planta de l'espècie Plantago cynops (St. Guim de la Segarra, ap. Masclans Pl. 206).
|| 2. m. i f. Persona que venta el foc de la cuina. [...] a) f. Personatge femení d'una rondalla, constituït per una noia que a casa seva obliguen a fer les feines casolanes més humils però que arriba a casar-se amb el rei.
DIEC. VENTAFOCS. 1 m. Rotllana petita generalment d’espart amb un mànec del mateix espart, emprada per a ventar el foc. 2 1 m. i f. Persona que venta el foc. 2 2 f. Criada. 2 3 f. Persona, institució, etc., que és injustament postergada obligant-la a fer les feines més humils, el paper més galdós, etc.
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014