VENTAR
v. tr. intr. locu. | meteor. agric. músic. | |
1. v. intr. meteor. Fer vent; bufar el vent.
2. v. tr. Moure el vent artificialment.
3. v. tr agric. A l’era, tirar enlaire la batuda perquè el vent separi el gra de la palla,
4. v. tr. músic. Brandar, tocar una campana.
5. locu. Ventar-se les mosques: saber-se defensar, saber respondre al qui ataca
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Vendrell Havana, p 80: «campanes, que la grossa i la mitjana ventin a volta rodona---».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. VENTAR (i val. aventar). v. I. intr. || 1. Fer vent; bufar el vent [...] || 2. Fer ventositats (Ferrer Dicc.). || 3. Aixecar els gossos el cap i ensumar la caça (Tarr.). II. tr. || 1. Sotmetre a l'acció del vent; agitar o espargir per la força del vent, de l'aire. [...] || 2. Llançar en l'aire, amb forques o pales o mecànicament, els cereals, llegums, fibres, etc., després de batre'ls, per separar el gra de la palla, la fibra de les impureses que conté, etc. [...] || 4. Agitar l'aire prop d'algú per refrescar l'ambient i alliberar de la calor. [...] || 5. Arruixar, fer fugir les mosques agitant un ventall, pedaç, etc.: Per ext.: a) Fer fugir algú amb amenaces, amb males maneres. || 6. Tocar la campana no movent solament el batall, sinó alçant la campana fins a posar-la amb la boca per amunt, i després deixar-la anar a la seva posició normal, repetidament. [...] a) tr. Tocar la campana fent-li donar repetidament voltes completes (Gandesa, Men.).—b) usat com a intr., Esser sonades les campanes voltejant. [...] || 7. Posar en moviment la mola del molí (Pont de S.). || 8. a) Fer que l'aigua de pluja de la teulada no caigui dins la cisterna, sinó que es desviï cap a terra; això es fa amb l'aigua de les primeres pluges, quan la teulada encara és bruta, per evitar que la brutor vagi dins la cisterna (Mall.).—b) refl. Desviar-se una pedra o altra cosa que es llança a l'aire, per l'acció del vent (Camp de Tarr.). || 9. Moure repetidament d'un costat a l'altre. [...]
|| 10. Pegar, donar (cop, impuls, etc.). a) amb complement directe indicador del cop o impuls que es pega. «Si no te'n vas, et ventaré una bufetada». Li'n véntuch escopetada y l'en vaig fer caure al sol, cançó pop. (ap. Milà Rom. 315). [...] —b) amb complement directe indicador de la persona o animal a qui es donen els cops (bal.). [...] 11. Executar, fer una acció (amb el nom de l'acció com a complement directe). [...] || 12. intr. o refl. Posar-se sobtadament (a fer una acció). [...] || 13. a) Incitar, aquissar (Maestrat, Morella). «Aventa-li el gos!»—b) refl. Escometre, atacar; dirigir-se contra algú (especialment un animal contra un altre o contra alguna cosa) (Tortosa, Maestrat). «Hi havia un bou que s'aventava a tothom que passava». || 14. fig. Espargir, deixar perdre, malgastar (Mall.). [...] Loc.—a) Ventar el cop: rebutjar una cosa, no acceptar-la (Santanyí).—b) Ventar-se les mosques: saber-se defensar, saber respondre al qui ataca (Penedès, Vallès).—c) Ventar la mosca a algú: tupar-lo, pegar li (Palma de Mall.).
DIEC. VENTAR. 1 1 v. tr. Fer artificialment vent que vagi a donar (contra algú o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perquè es dispersin. Ventar les mosques perquè fugin. 1 2 saber ventar-se les mosques Saber contestar als atacs, a les insídies, etc. 2 1 tr. Tirar enlaire (la batuda) perquè el vent separi del gra la palla, les volves, etc. Forca de ventar. 2 2 tr. Netejar (el gra) de les impureses que l’acompanyen sotmetent-lo a la màquina ventadora. 3 1 tr. Brandar (una campana, una espasa, etc.).
3 2 tr. Donar (un cop). Li vaig ventar una bufetada, un cop de puny, una puntada de peu. 4 intr. Fer vent.
