VERDS
m. pl. | castell. | |
m. pl. castell. Apel·latiu amb què s’identifica la colla dels Castellers de Vilafranca.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VERD, VERDA (i ant. vert també per al femení). I. adj. || 1. Del color de l'herba tendra, resultat de la mescla dels colors fonamentals blau i groc. [...] || 2. (Vegetal) que encara no és sec. [...] || 3. Que encara no és madur. [...] Menjar les figues de verd en verd: menjar-les quan encara els manca molt per a madurar. a) (Vi) aspre perquè és fet de raïm no madur. [...] —b) Cap verd: cap sense seny, que no ha arribat a l'estat de maduresa mental. [...] || 4. fig. Propi de la joventut, del temps en què una persona o cosa encara no està acabada de desenrotllar. Els anys verds: els anys de la joventut. a) Vell verd: vell que conserva inclinacions amoroses impròpies de la seva edat.
|| 5. fig. Llicenciós, referent clarament a coses sexuals. [...] II. m. || 1. El color de l'herba tendra, de la maragda; el color de l'espectre intermediari entre el groc i el blau; matèria tintòria del dit color. [...] Verd de mar: color entre el verd pur i el blau de cel. Verd de muntanya: carbonat de coure natural, de to un poc diferent del blau de muntanya. Verd d'oliva: el color apagat com el de les olives abans de madurar. Verd d'espera: color imaginari que s'atribueix irònicament a les coses que algú espera sense fonament per a esperar-les (val.). || 2. La part verda dels vegetals; el fullatge, l'herba. «Aquest cavall només vol menjar verd». || 3. Retornadís; mascle de llana o cabrú que ha estat capat incompletament (Calasseit, Morella). Loc. [...] —e) Encara són verdes: encara no és el moment, encara no és possible. [...].—i) Sí són verdes o si són madures: per si o per no, si tal cosa o si tal altra (Barc.). [...] Refr.—a) «De més verdes en maduren»: significa que passen coses més estranyes que aquella de què es parla; que no és gens impossible. [...]
