VERDEROL
m. | ornit. micol. vitic. | |
1. m. ornit. Altre nom de l’ocell més conegut com a verdum (Carduellis chloris).
2. m. ornit. micol. Bolet groc verdós, que també és conegut amb els noms de groguet i pixaconill (Tricholoma equestre).
3. m. vitic. Gotim que encara no està madur.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Salvadó Recull, p 210: VERDEROL. (Creixell, Vilafranca) Verdum Carduellis chloris.
Domingo Ocells, p 126: «verderol (Creixell) ‘verdum’ Carduellis chloris».
ETNOPOÈTICA:
fraseologia
«Passen les verderoles», segons informant de Cubelles “indicació del temps que fa o que ha de fer”.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VERDEROL m. || 1. Ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Chloris Chloris, que té el plomatge verd groguenc i canta molt bé (Rosselló, Conflent, Garrotxa, Ribagorça, Ll., Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Priorat, Gandesa, Tortosa, Calasseit, País Valencià, Balears) [...] || 2. Sírvia petita, jove, que té un color verd groguenc (Tarr., Val., Bal.). [...] || 3. Bolet de l'espècie Tricholoma equestre, comestible, que per damunt és de color groc verdós (Terrassa, Camp de Tarr., Conca de Barberà). || 4. Abegot, raïm petit i encara no madur al temps de la verema (Vallès). || 5. Mena de petxina de devers dues polzades de llarg, que consta de dues valves plenes de solcs profunds, i que és de color blanquinós tacat de vermell (Escrig-Ll. Dicc.). || 6. Núvol petit que assenyala vent (Tarr.). || 7. Beguda feta amb ginebra, palo i conyac (Palma de Mall.).
