VERGA
f. | bot. vitic. fig. | |
1. f. bot. Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, emprada com a bastó, mànec de xurriaques, etc.
2. f. bot. vitic. Branca de la vinya, sarment, redolta.
3. f. bot. Verga fumadora: altre nom de la vidiella, liana de l'espècie Clematis flammula.
4. f. fig. Penis.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc.: VERGA. (Penedès) Sarment.
Albet, Josep Maria, al programa “Divendres” de TV3, juny 2015: «sarments... aquí, a Subirats en diem bergues.»
Aymerich Pregó Sant Fèlix: «Els trets distintius de la comarca arriben fins i tot a algunes peculiaritats lingüístiques... I per això, també em va sorprendre trobar algunes paraules i expressions que no havia escolat mai. Aquí ... les sarments són vergues, la llar de foc és el “foc a terra”...».
Giralt Vocabulario viña. VERGA. Redolta. «trencant vergues o sarments que porten fruit i dificultant la poda d’hivern», a Josep M. Riba Datos sobre el preu de producció del vi en el Penedès Baix, p 53.
Miret Mestre Ribes paraules: «verga, també anomenat sarment, revolta».
Raventós Flaixos, p 80: «Jo sóc el cep i vosaltres les sarments ―les vergues, al Penedès― i el meu Pare és el vinyater».
CITACIONS LITERÀRIES:
Benach Vilafranquins, p 151: «en Pere Mas qui des de Buenos Aires ens envia l’any 1965 “Les vinyes del Penedès”: «(...) Penedès panteix i esforç | que es fa gema en cada verga.»
Garcia Soler Vilanova carnaval, p 163: «amb un manat, amb decisió, com si fos un parell de vergues, ho tirà al foc».
Llorens Ben nascuda, p 95: «¿Quantes vegades els de casa seva l’havien empaitada amb una verga o les xurriaques...!»
Masachs, Josep M. a Olerdulae núm. 4, p 11: «una creu feta amb carbó de vergues tallades en lluna plena, amb la creença que provocarien la pluja necessària».
Miquel Rius Torelló: Pregó Festa major la Granada 2016: «els sarments o vergues -al meu poble, per ignorància encara en diuen branques».
Montserrat La vrema, p 101: «una xarxa de vergues cargolades».
Rius Alt Penedès, 37: «La terra ben treballada és quasi invisible entre els pàmpols i les vergues (sarments) dels ceps...»; p 112: «ja els braços flexibles de les vergues seran aviat sacrificats per les tisores del podador»; p 117: «unes soques altes i gruixudes i amb les vergues nues dirigides vers al cel, sarments gruixuts i sanitosos també».
Sadurní Retalls folkl., p 145: «també els excursionistes, amb un bon foc de vergues, menjaven cargols a la petarrellada».
“Temps dels calçots” a La Fura, gener 2018: «Es fa una bona foguerada, al nostre territori habitualment amb vergues de cep, per bé que també es pot fer amb tronc d’olivera, d’avellaner o del que es vulgui...»
ETNOPOÈTICA:
Cançó
«Vine, vine, vine, | la reina divina | Melcior, Gaspar i Baltasar, | els tres reis van a adorar. | Una verga llarga prima | que fa de bon vinclar, | si els senyors omplen el sarró, | ens posarem a ballar.», a Sadurní Folklore 1, p 47 (Sitges, diada de Reis, anant per les cases de la mainada).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Labèrnia: «VERGA DE CEP. ant. SARMENT.»
DCVB. 1. VERGA f. || 1. Branca o tanyada d'arbre o d'arbust, relativament prima, llisa i neta de fulles, que pot servir per a pegar cops, per a ajudar-se a caminar, etc. (Empordà, Barc., Tarr., Tortosa, Maestrat, Morella, Val., Al.). [...] Especialment: a) Sarment, branca de cep (Gir., Penedès, Tamarit de la L., Fraga, Tarr., Freginals, Val.).—b) Agullada de llaurar (Crevillent). [...] —c) Sarment esfullada però conservant els raïms, que es posa, amb altres, dins un got de vidre ple d'aigua, perquè el fruit es conservi molt de temps (Binissalem). || 2. Vara || 2, o sia, bastó usat com a signe d'autoritat; ceptre. [...] || 3. Barra prima de metall. [...] || 4. nàut. Perxa de forma barrilada, que va entravessada horitzontalment a la cara de proa d'un pal de vaixell i serveix per a portar penjada o aferrada una vela quadra. [...] Verga seca o de senyals: verga petita i prima, a la qual no s'enverga cap vela, sinó que serveix per hissar-hi les banderes de senyals. Verga major: la que serveix per a envergar-hi la vela major. Verga d'ala: verga molt petita que forma ala amb una verga més gran, a la qual és paral·lela. Verga de respecte: cadascuna de les que es duen en un vaixell en previsió que calgui substituir amb elles les que s'inutilitzin durant la navegació. Verga llatina: antena, o sia, conjunt de car i pena al qual s'enverga una vela llatina. || 5. Membre genital de l'home i dels altres mamífers mascles (men.). [...] Verga de bou: el membre del bou, que, assecat, serveix com a instrument per a assotar. [...] || 7. Planta de les espècies Salix incana i Salix elaeagnos; sarga (Illa del Tec, Ribesaltes, Empordà, La Selva). [...] || 8. Verga fumadora: planta de l'espècie Clematis flammula (Tarr.). [...]
DIEC. VERGA2 1 1 f. Vara 1: Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, emprada com a bastó, mànec de xurriaques, etc. Una vara de freixe. El carreter va pegar al seu animal amb la vara. 1 2 f. Branqueta prima i envescada que s’empra per a caçar ocells. 1 3 f. Costera²: Nervadura d’una nansa de pescar de les quatre que, per tal de reforçar-la, van del nanset de la boca al nanset de l’afàs. 2 f. Perxa posada horitzontalment i entravessada a proa de l’arbre d’una nau que serveix per a fermar-hi una vela quadra. 3 f. Penis 1.
