VERRO VERRA
m. f. | zool. músic. pop. joc. | |
1. m. zool. Porc no castrat destinat a reproducció.
2. f. zool. Femella del porc.
3. f. músic. pop. Contrabaix, el més gran dels instruments d’arquet de la família del violí.
4. f. joc. En el joc del dòmino, el sis doble.
INFORMACIÓ LÈXICA:
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Vaca de llet, p 47: «Com grunys de verra recent parida»,
Sadurní Retalls folkl., p 144: «a menjar verra amb mongetes».
Vidal Valenciano E. Virolet Sant Guim, p 22: «Home, preneu’l trompon y la berra solament... Ni la berra ni’l bacó. Bon nap m’hauria arrancat! Músichs, que menjant com bous! Cap cassola’ls és mesura.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VERRO (i dial. verre i verri). m.
|| 1. Porc mascle no castrat. [...] || 2. fig. Brut, deshonest (Empordà). || 3. Grosser, brutal (or., mall.). [...]
DCVB. VERRA f.
|| 1. Truja, femella porcuna de cria (Empordà, Plana de Vic, Andorra, Ribagorça, Pallars, Tremp, Balaguer, Urgell, Ll., Tamarit de la L., Fraga, Cervera, Igualada, Barc., Penedès, Vendrell, Camp de Tarr., Conca de Barberà). || 2. fig. Contrabaix (Empordà, Garrotxa, Penedès). [...]
DIEC. VERRO. 1 m. Porc no castrat destinat a cobrir les truges. 2 1 m. i f. [fem. verra] Persona que juga brut, deshonesta. 2 2 m. i f. Persona grollera.
DIEC. VERRA. 1 f. Truja 1: “Femella del porc”. 2 f. pop. Contrabaix 1 1: “El més gran dels instruments d’arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc”.
