ESPARVER
m. | zool. ornit. | |
Nom erroni que sovint s’aplica al xoriguer (Falco tinnunculus).
COMENTARIS:
Hom constata que hi ha confusió entre els dos ocells rapinyaires xoriguer i esparver, potser perquè aquest darrer, en tenir per costum de caçar en zones boscoses, no se’l veu tant com l’altre, habituat al medi urbà.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Domingo, Ocells 48: «Esparver ‘xoriguer comú’ Falco tinnunculus».
Ortega, Dicc. Ocells, 70: «Falco tinnunculus tinnunculus... Xoriguer comú, xoriguer, àliga petita, astoret, esparraver, esparver, esparver de quatre cuixes, esparver dels escarbats, esparver llagoster, esparver pardalenc, esparver pardaler, esparver petit, esparver que fa l’aleta, esparver roig, esparver roget, esparver ros, esparver sargantaner, esparver sargantiller, falcó, falcó de les aboses (femella), falconet, griller, mirleta, moixet, moixeta, pardalenc, passafarines, penjasargantanes, sargantaner, xòric, xoriguer gros.».
Salvadó, Recull: 199 «esparver ‘xoriguer’ Falco tinnunculus. Nom molt estès, per confusió amb l’Accipiter nisus xoriguer»];
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DIEC. ESPARVER m. Ocell de la família dels accipítrids, d’uns 38 centímetres de llargada, amb el dors marró i el pit ratllat, característic dels espais forestals, que s’alimenta d’ocells petits (Accipiter nisus).
DIEC. XORIGUER m. Ocell de la família dels falcònids, d’uns 34 centímetres de llargada, amb mantell castany rogenc i una ampla banda negra a la cua (Falco tinnunculus).
