VI

Bosch de Noya Carga de raïms, p 122: «Els vins tradicionals a Catalunya eren tant els blanc com els negres; eren fermentats juntament amb la brisa i, per aquesta raó, eren coneguts com a vins brisats.»

Griera La vinya, p 113: Vi de la bóta del racó: El vi millor que es té a la casa (Sant Vicenç dels Horts, Pla de Bages, Vendrell, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Palamós).

Griera La vinya, p 113: Vi de taula: El vi usual que es gasta a l’hora de menjar (Vendrell, Falset, Palamós, Ripoll, Oliana, Gandesa, Vinaròs, València).

Griera La vinya, p 113: Vi de tina: El vi que ha bullit amb la brisa (Igualada, Pla de Bages, Tarragona).

Roig Masllorenç, p 46: «... la brisa. Es deixava fermentar tot plegat, anava a parar a la cubella i d’allí es treia el vi, que se’n deia el vi brisat. Aquest era el vi que abans es feia  a les cases.»

Sadurní Folklore 2, 91: «Vi ranci: ... posaven el vi millor del celler en bombones, a sol i serena, durant quaranta dies i, fins i tot, n’hi havia que l’hi deixaven durant tres anys. Abans l’havien reforçat a 13 grau».

Sadurní Folklore 2, 91: «Vi de missa: vi pur, que es podia usar per a la consagració»]

Sadurní Vocab. vinyater. VI DE CAMPANER. Vi uns barralons del qual els vinyaters, quan es veien obligats a collir raïms en diumenge o en festiu, havien de donar a l’església com a recompensa. El campaner de la parròquia acostumava a passar a recollir-lo i alguns feligresos li donaven el vi pitjor del celler.

TERMCAT: «Vi que conserva restes del gas carbònic que no ha desaparegut totalment durant la fermentació. Aquestes restes produeixen en el vi algunes bombolles quan es destapa, però sense arribar a constituir una escuma persistent.»

Torelló Cava i jo, p 47: «vins brisats, com en deien dels vins en els quals es feia fermentar el most junt amb les pells i les rapes, uns vins que tenien molt de cos, color fort i força tànnics».

Torelló Cava i jo, p 43: «Aquests tres vins [macabeu, parellada, xarel·lo] es mesclen en proporció variable, que sol estar dominada pel macabeu. El resultat és un vi base, lleuger i de poc cos, ideal per a la segona fermentació en ampolla.»; p 44: «Una vegada es té el vi base -imaginem-lo blanc pàl·lid brillant i completament sec-, es procedeix a la sembra de llevats».

Bosch de Noya Carga de raïms: 122 «Els vins escumosos imposen un nou sistema de vinificació, és a dir, els raïms són directament premsats i el most obtingut cal desfangar-lo a les vint-i-quatre hores d’ésser obtingut a fi que el most fermenti i obtenir-ne vi, tot fent-lo lliure de qualsevol impuresa.»

Colomé Vinyes, vins, p 45: «els coneixements i les habilitats necessaris per a la fabricació de vins escumosos mitjançant el mètode tradicional o xampanyès».

Feliu / Solé Casa Jané Formosa, p 42: «Antoni Mestres Jané [...] dins dels seus treballs hi podem trobar la creació d’un dels primers vins d’agulla del Penedès, amb la marca Rosaki.»

Garcia Soler Vida marinera, p 183: «Tífuls. 3 onsas de tabaco negra fet amicas posat dintra una olla noba fet bulli am un porro de Bibo y cuan sigui una mica fret es treu y es deja esta y si posa farina de blat sense ser pasada fins que queda com chaculata», d’una recepta vilanovina contra el tifus de 1840.

Giralt Vocabulario viña,p 90: VI PETIT. v. Pixarrelles.

Griera La vinya, p 112: Vi de capa : Vi gros i molt negre (Vendrell, Falset, València). Vi del baix: Vi que raja de les darreries de la bóta prenent el regust de les mares (Vendrell, Tremp, Tarragona). vi desarrapat: El vi que ha bullit sense estar en contacte amb la brisa (Vendrell).; p 114: Vi florit: El vi que ha pres el gust de la floridura de la bóta (Palamós, Llagostera, Ripoll, Vendrell, Tarragona).; Vi fresc: Vi de gust molt fi i de poc grau (Vendrell, Espluga de Francolí).; Vi gros: Vi fort, de molts graduació i gens fi (Vendrell, Espluga de Francolí, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Palamós, Gandesa, Albaida).; p 115: 115: Vi marejat: El vi que es torna tèrbol (Vendrell).; Vi moral: El vi que no és sec ni dolç (Vendrell).; Vi petit: Vi de poca graduació i de poc color (Vendrell, Montblanc, Cornet, Centelles, Palamós).; p 116: Vi revell: Vi de dues o més collites anteriors (Vendrell).; p 117: Vi ximat: El vi sense bullir (Terrassa, Castellar del Vallès, Pla de Bages, Igualada, Cerdanya).

Ramon Carro vi, apud Bofarull Germans Ramon, p 126: «hi ha un vi verjo que talla la terra!», amb nota que diu: «Cal observar que en la parla dels entesos, es feia masculina l’expressió vi verge, o sigui el que no ha fermentat amb la brisa, sinó el most sol.»

Sadurní Vocab. vinyater. SEGONES (VI DE). Vi procedent de la segona premsada.

Paremiologia

«A Ribes, a Ribes! A Ribes venen bon vi.», a Sadurní Retalls folkl., p 29. 

«Arrop, vi de Miret!», a Solé Bordes Catànies, p 19: «al súmmum de la dolçor que al Penedès es valorava cap a la meitat del segle XX amb l’expressió “arrop, vi de Miret!”, tot comparant-lo amb un xarop dolç molt popular en aquells anys com a complement per desvetllar la gana a la canalla.» 

«De Sant Sadurní, | les dones i el vi.», a Sadurní Retalls folkl., p 28.

«El bot de cabró fa el vi més bo.» a Subirats Vinya feines veremar, p 280.

«El vi de Martorell fa caure de clatell.», a Sadurní Vocab. vinyater, p 56.

«El vi de Mediona esperona.», a Sadurní Vocab. vinyater, p 56.

«L’Arboç, terra de bon vi i puntes de coixí.», a Sadurní Retalls folkl., p 33.

«Parellada de Font-rubí fa el millor vi.» a Sadurní Vocab. vinyater, p 58.

«Per Sant Martí | mata el porc | i enceta el vi», a Subirats Vinya feines veremar, p 282.

«Per Sant Martí, tapa el vi.», a Iglésies Gaià Foix Miralles, p 29: «És també de Miralles la següent dita: --- quant al vi.»

«Quan el vi és a casa, l’hereu es casa.», a Querol Subirats, p 76 (Lavern).

«Si vols durar, suca el vi amb pa de blat.», a Querol Subirats, p 76 (Ca l’Avi).

«Vi begut amb mida, allarga la vida», a Grases Hores joventut, p 349.

«Vi de marina i llenya d’alzina.», a La Fura, juny 2018.

«Vi dolç | fa el cor agre.», a Gomis, Botànica popular, p 170 (Esparreguera).

Cançó, corranda

«Aliment com el vi | no crec que al món sigui. | A la nit em fa dormir | i, a la matinada, em brinda.» a Sadurní Folklore 1: p 196.

«El vi fa sang, | la sang fa son, | i és tanta la sang que tinc, | que a les cinc tinc son.» a Sadurní Folklore Penedès 1, p 191(Vilafranca, anys 1890-95)».

«Quan la fulla cau del pi, | mestressa, porteu-nos vi. | Quan la fulla cau de l’alba, | mestressa, porteu-nos aigua.», a Sadurní Folklore Penedès 1, p 197 (Piera).

«Sempre tenim al davant | una bóta de bon vi, | i després d’estar ben tips, | fem petar el rajolí, | no deixant passar ni una hora | que no fem el xarrapum.», a Sadurní Folklore Penedès 1: p 197 (Sant Pere Molanta).

«Tots som del Penedès, | la comare, la comare, | tots som del Penedès, | la comare també ho és. || El vi que hem begut, | la comare, la comare, | el vi que hem begut, | la comare haurà perdut.», a Sadurní Folklore Penedès 1: p 183 (Sant Sadurní).

«Tu et dius vi, jo em dic Martí. | Si em fas caure, m’hi fotré a jaure. | Nat d’abril, collit al setembre, | tantes dones com fas estendre | i, els homes, la capa a estendre.» a Sadurní Folklore Penedès 1, p 195 (Vilanova).

«Vi de Déu, vi de Cristu, | quan no et tinc, ni et veig, | estic tot tristu | i ara que et veio | trago que te creio.», a Sadurní Folklore Penedès 1, p 184 (Vilafranca).

«Vi de Déu, sempre alabat, | | no et moguis del meu costat, | sigues mon llum i guia | tant de nit com de dia.», a Sadurní Folklore Penedès 1, p 190 (Piera).

«Vi que del cel va venir, | amb tanta gràcia, i primer | que a l’home més ignorant | el va fer predicador. || Que begui, que begui, | mentre hi hagi vi al porró. | No ens anirem encara, | no ens anirem encara, no, | mentre hi hagi vi al porró.», a Sadurní Folklore Penedès 1, p 183.

DCVB. 1. VI (i ant. vin). m.:  || 1. Suc de raïms fermentat. [...] Vi fort: el que té un grau elevat d'alcohol; també en diuen vi moro (perquè no és batejat o aigualit), vi que xiula (Camp de Tarr.) o vi que crema tap (Priorat). Vi de missa: vi molt pur, que s'usa o es pot usar per a la consagració. [...] Vi batejat: el vi aigualit; si ho és molt, en diuen vi de pixarrelles (Tarr.), vi de mullincs (Empordà) o vi de tires (Empordà). Vi reforçat: el que porta un afegit d'aiguardent o altre licor espirituós. Vi d'ullada: el primer vi que surt del cup quan obrin el grifó (Mall.). Vi verge: el que no ha fermentat amb la brisa, perquè el separen d'aquesta abans de bullir. Vi de raig: el que surt naturalment del cup sense bullir ni esser premsat. Vi de raspat: el que ha bullit sense la raspa, només amb el gra xafat. Vi premsat: el que surt de la brisa. Vi nou o novell: el que fa menys de mig any que ha estat fet. Vi vell o ranci: el que té almenys un any, i sobretot el que fa alguns anys que ha estat fet i que adquireix millor qualitat quant més vell es torna. Vi de pair: vi ranci, considerat com a molt confortant i digestiu. Vi blanc: el que té el color molt clar. Vi negre: el de color molt fosc i que bull dins el cup juntament amb la brisa. Vi de capa: el de color fosc i de bon bevent. Vi despullat: el que ha perdut la capa o color. Vi al baix: el vi espès dipositat en el sòl de la bóta. Vi botenc: el que té gust de bóta. Vi porc: vi que conté impureses per efecte d'elaboració. Vi de brisa: el que treuen de la brisa del raïm. Vi moscatell: el que es fa de raïms moscatells. Vi tèrbol o decantat: el que no és clar, que conté baixos. Vi de taula: el vi ordinari i lleuger que es beu en els àpats, contraposat al vi de postre, que és de millor qualitat i més força. Vi de trescol: most, vi dolç, no fermentat. Vi dolç: el que té un gust predominantment ensucrat, sia per la classe de raïm de què procedeix, sia per haver-hi mesclat substàncies endolcidores. Vi sec: el que no té gust dolç. Vi aspre: el vi sec amb quelcom desagradable. Vi picat, o apuntat, o punter, o espuntat: el que comença a agrejar. Vi verd: el fet de raïms no madurats. Vi hòrreu o horri: el que ha bullit massa temps dins la tina. Vi xamat: vi de color oliós. Vi rosat: el de color vermell clar; vi verge de raïms negres que no bull amb la brisa dins el cup. Vi brisat o Vi de cup: el que ha bullit amb la brisa devers vuit dies dins el cup. Vi escaldat: el de verema poc sana i de ceps sense pàmpols, que sol tenir mal gust. || 2. Suc fermentat d'un fruit que no sigui raïm. Vi de magranes, de móres, etc. [...] Vi de mel: beguda alcohòlica que s'obté fent fermentar mel amb aigua. || 3. fig. Substància o activitat que produeix entusiasme o forta emoció. [...] Refr. —a) «Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment»: indica les quatre classes millors de llenya, vi, oli i pa. [...] —m) «Carn fa carn, i vi fa sang»; «El vi fa sang, i l'aigua fang»: dites amb què els bevedors de vi justifiquen aquesta preferència. [...] —cc) «Dos vins fan quaranta»: es diu a la persona que beu vi més d'una vegada; és un joc de paraules a base dels plurals homònims vins (de vi) i vints (de vint). [...]

DIEC. VI. 1 1 m. Suc de raïms fermentat, que és essencialment una solució aquosa d’alcohol etílic amb petites quantitats d’èters, èsters, sucre, matèria colorant, etc. Vi blanc. Vi negre. Vi dolç. Vi eixut, sec. Vi bo, ranci. Vi de cava. Vi d’agulla. Vi de taula.
1 2  tenir algú bon vi Comportar-se pacíficament, tenir bon humor, etc., quan està embriac. 1 3  tenir algú mal vi Ésser provocatiu, busca-raons, etc., quan està embriac.
1 4  vi agre Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter. 1 5  vi cristià Vi batejat, al qual s’ha afegit aigua. 1 6  vi de la bota del racó El vi més vell o millor del celler. 1 7  vi escumós Vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals un cop embotellat. 1 8  vi generós Vi fort i reconfortant. 1 9  vi pastós Vi espès. 1 10  vi verd Vi encara no fet. 2 1 m. Suc fermentat de fruits altres que el raïm. Vi de prunes. 2 2  vi de pomes Sidra.

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat