VIDALOT
m. | fo´lkl. | |
m. folkl. Personatge i comparsa característics del carnaval vilanoví.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. VIDALOT. La comparsa del Vidalot (Vilanova i la Geltrú): surt per carnestoltes com una riuada per esbroncar la gent que troba al pas; sembla que té alguna semblança amb la Degolla de València.
Amat, Manuel, apud Esquerda Vilageltrú, p 304: «La comparsa del Vidalot... tenia un caràcter trepidant i era d’un humor desenfrenat i directe, regularment expressat a base de prodigar cops d’escombra i vocals esgarips de signe titellaire. Solia atacar els qui miraven, utilitzant llegum cru.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler Vida marinera, p 110: «espectacles d’aquests dies... les Danses de Vilanova i el Vidalot».
Garcia Soler Vilanova carnaval, p 100: «(1854) pocs anys enrere havia començat a actuar la comparsa humorística del Vidalot.»; p 329: «Vidalot... era la comparsa de la barreja i hi dominava la poca-soltada».
Moya Cada dia és festa, p 41: «La festa... sol acabar dimecres, passades les Comparses del Vidalot, amb la crema (enterrament) del Carnestoltes».
