VILA
f. | topon. | |
f. topon. Població agrupada amb dimensió suficient per a distingir-se dels nuclis habitats de la rodalia. La Casa de la Vila. Fora vila.
EXEMPLES:
«Demà he de pujar a la vila, perquè he de fer un parell d’encàrrecs.», a Parés Parla col·loquial, p 38.
CITACIONS LITERŔRIES:
Estalella Auca Forn Sant Joan: «Foraster que ve a la vila | se n’ha d’emportar una pila»
Trens Vilafranca, Senyora Vila.
ETNOPOČTICA:
fraseologia
«Pujar a la vila», a Parés Parla col·loquial, p 38: «[Vilanova] Expressió usada per la gent de baix a mar quan van al centre de la ciutat.»
ONOMŔSTICA:
Toponímia
Poblacions del domini del parlar del Penedès:
· Viladellops, Vilafranca del Penedès, Vilanova del Camí, Vilademàger, Vilanova i la Geltrú, Vilanoveta i Vilobí del Penedès.
· Del fons del Grup de Toponímia de l’I.E.P.:
· El Cap de la Vila, a Oleseta i Sitges.
· La Vila, a Sant Pere Riudebitlles.
· La Vila Alta, a Castellet i Gornal.
· Plaça de la Vila, a Cubelles, Oleseta, Olivella, Sitges, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.
· Prats de Vila d’Ordi, a Castellet i Gornal.
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VILA. f. Població que, sense tenir el títol de ciutat, té algun privilegi o dimensions suficients per a distingir-se dels pobles. [...]
DIEC. VILA. 1 1 f. Població agrupada que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis amb què es distingeix dels pobles. Vinc de pagès però visc a vila. 1 2 vila franca Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat. 2 1 f. Nucli d’una població diferenciat de la resta del terme.
2 2 fora vila loc. adv. Fora del nucli de població, al camp.
