VOGAR
v. tr. intr. | folkl. | |
1. v. tr. folkl. Tocar les campanes.
2. v. intr. folkl. Les campanes, sonar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc. VOGAR LES CAMPANES. Ventar-les (Vilafranca del Penedès): «Les campanes voguen; per qui vogarien» L’eixida de missa, romanç popular.
Sabaté De prop I, p 14: «Les campanes... vogaven, vogien... ; vogar volia dir mantenir un moviment oscil·lant o de gronxament; vogir equivalia girar en sentit de rotació entorn de l’eix que les mantenia penjades».
Veny Llengua Penedès, p 90: «Una ullada a l’enquesta de Sant Jaume dels Domenys de l’ALDC ens revela singularitats, compartides a voltes amb les poblacions veïnes: ... vogar ‘brandar les campanes’ (més [...] les variants bungar i pungar).gar i pungar).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. VOGAR v. tr. o intr. || 4. Sonar una campana o campanes inclinant-les alternativament cap envant i cap enrere [...] a) intr. Les campanes dels pobles començaren a bogar al toc de mal temps.—b) tr. Una campana, vogada sens dubte pel temporal, deixava sentir la seva veueta. || 5. Brandar, moure una cosa d'un costat a l'altre reiteradament. [...]
