f. pl. | topon. | |
f. pl. topon. Vora porxada d’un carrer o plaça.
Sadurní Sant Pere, p 307: «voltes: porxos típics que es troben a Vilafranca, el Vendrell i l’Arboç».
Aguado, Joan, a Llorens Com han estat, p 10: «[Vilafranca] aquella vila de “rambla curta i voltes baixes” com li agradava de definir.»
Eloi Miralles a Brotons Enciclopèdia Castellera VIII, p 200: «... l’Ajuntament que aleshores es trobava a l’antiga plaça Major i que els vilafranquins també coneixíem com les Voltes.»
Toponímia
Voltes, a l’Arboç, Igualada, el Vendrell, Vilafranca, Vilanova...
DCVB. VOLTA. f. || 3. Arcada, construcció en forma d'arc. [...] a) pl. Pòrtic, conjunt d'arcs. [...] || 4. Obra de construcció en pedra que té forma arquejada per a formar un sostre, sostenir una coberta, una escala, etc.
DIEC. VOLTA. 7 1 f. Estructura arquitectònica corbada que forma un sostre, sosté un cobert, una escala, etc., formada per elements que recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc. Les voltes de la plaça Reial.