XAREL·LO
m. | vitic. | |
m. vitic. Nom d’una varietat de raïm blanc i del vi que s’extreu.
COMENTARIS:
Sinonímia
Puiggròs Raïms, p 159: «(xarel·lo) Sinonímies: cartoixà, pansa blanca, pansal, pansal blanc, pansalet. (xarel·lo rosat): cartoixà vermell, cartoixà rosat, pansa vermella, pansa rosa, pansa rosada, xarel·lo de marina.»
Puiggròs Xarel·lo, p 103 «Sinònims... en la documentació estudiada... ordenats alfabèticament: cartucha, cartuixà, contaixa, curtija, charelo, charello, charel.lo, doradillo?, Jaén blanco?, pansa, pansal, pansalet, pansa rossa, panzal, xarallassa, xarel·lo, xarello, xarello rosado, xerelo, xerel·lo, xerelló, xerellos, xerellu, xerello negre, xerello vermell.»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Torelló Cava i jo, 43: p «El xarel·lo és un raïm de gra solt i pell dura, que produeix un vi mascle potent, de gust fort i espès.»; p 83: «El xarel·lo la varietat més abundosa als plans del Penedès, aporta al cava la força i el color».
CITACIONS LITERÀRIES:
Alfred Peris / Narcís Torrent a Barques i Fogons 0, p 31: «el Xarel·lo, és de suficient acidesa i gran estructura, que el fa idoni per a l’elaboració de caves amb llarga criança»
Puiggròs Raïms, p 28: «actualment s’està potenciant (...) el xarel·lo al Penedès i a Alella»
Puiggròs Xarel·lo, p 101 «... dirigida pel vilafranquí Pere Joan Girona, la “Colección Ampelográfica Española”... De xarel·lo hi havia les següents variants: xeralassa (xarel·lo vermell), xarello (pansa, cartuixà), xarel·lo x Berlandieri (Montserrat I), xarel·lo x Berlandieri (Montserrat II), xarello francès».
xarel·lada (juny 2015) a Cunit, la tercera edició de la Xarel·lada, la Festa del Xarel·lo al Penedès Marítim.
ONOMÀSTICA:
Toponímia
Carbonell Noms de lloc Vilanova, p 531 «El Xarel·lo. Peça de terra de vinya... El xarel·lo és una varietat de raïm blanc, molt popular a la comarca.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XAREL·LO. m. || 1. Raïm blanc de grans atapeïts, i el vi que se'n fa (or.). [...] || 2. Vi (en terme familiar i afectuós). [...]
ETIMOLOGIA:
Puiggròs Raïms, p 155: «Segons el filòleg Joan Veny, l’origen del nom xarel·lo està “en relació amb el vi blanc o clar, que donava aquell cep; el mot, en efecte, sembla procedir de la variant italiana sciarello, és a dir ‘claret’”»; «la primera referència sobre el xarel·lo la dona l’historiador Pierre Vilar: “Exportació de vinós de calidad: malvasia de Sitges, desde el siglo XV, xarel·lo de Cubelles desde el siglo XVI”»
