BULL
m. | alim. | |
Plat elaborat amb conserva de tripa de tonyina salada i assecada i, per extensió, la dels ganyims o espineta.
COMENTARIS:
És una accepció absent a DIEC però que recull a València el DCVB. La reflexió que del seu ús a Torredembarra en fa Josep Gual és prou il·lustrativa de com, per tal de distreure la fam, el recurs a la pesca salada no era solament un tema de l’interior penedesenc.
INFORMACIÓ LÈXICA:Comes Proa popa, 47: «a Torredembarra la part de tonyina que és més valorada és, amb diferència, el bull, la tripa seca i salada».
Gual, Mar fonda, 82: «del bull, a la Torre, n’hem fet gairebé un plat tradicional. És tripa de tonyina salada i seca».
Pi de Cabanyes, Bull tonyina: «... menja de la cuina marinera tradicional... A Vilanova és una menja típica d’hivern... Josep M. de Sagarra s’hi refereix a All i salobre...: “Els pescadors les renten amb aigua salada i les estripen de seguida per treure’ls el bull. El bull de la tonyina el formen totes les entranyes, i per la gent de mar es considera un dels plats més fins del món.”... El bull de tonyina es cuina a trossets menuts, que agafen volum amb el suc de patata, ceba, mongetes i cargols.».
Gómez Granés, Torredembarra A a Z, 81: «en Torredembarra nunca se ha dejado de lado, el Bull, uno de los platos más típicos de la cocina de los pescadores»; 82: «El Bull (estómago de atún, salado y seco) es una comida de invierno, que recuerda los dies más frios a bordo de las barcas de los pescadores.»; 91: «Bull: guiso que se hace con tripa seca de atún.»
Sadurní, Folklore II, 218: «Calafell... Els seus plats preferits eren... el bull de tonyina...»; 237: «Els plats preferits dels vilanovins són... el bull de tonyina a base de trossets de tripa de tonyina, mongetes i cargols...»
Jimeno, Gust d’abans, 83: «Bull de tonyina amb patates, mongetes i cargols».
CITACIONS LITERÀRIES:
Garcia Soler, Vilanova Carnaval, 184: «Era com el seu segon “bui de tonyina” al qual eren tan afeccionats».
Jimeno, Gust d’abans, p 83: «Un quilo de bull de tonyina gruiascay, net i bullit, tallat a daus.»
Llorac, Creixell, 217: «Els plats més coneguts en aquestes zones del litoral marí són: el bull de tonyina...»
Tàpias, Pere “Que vivan los novios” apud Esquerda Vilageltrú, p 403: «Tinc a la memòria, com en una fotografia del gust, un “bull de tonyina” que em sorprengué tant pel color com per la condimentació».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BULL. m. Ventre de tonyina en saladura, que s'usa molt com aliment entre la gent pobra (València).
