XAFAROT
m. f. adj. |
caract. | |
m. i f. adj. caract. Tafaner, xafarder.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Parés Parla col·loquial, p 37. XAFAROT. Xafarder. Persona que no para. «Tot ho vol saber. És més xafarot!»
Parés Diversitat lèxica: «xafarot ‘tafaner’: nen inquiet, xerraire, xafarder, que sempre intervé. Recollit a Cunit i Sitges.»
CITACIONS LITERÀRIES:
Micó Princesa, p 13: «deia que tots els capellans son uns xafarots».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XAFAROT. m. i f. Xafarder (Camp de Tarragona). «Aquesta és una xafarot».
