XEFLA
f. | alim. | |
f. alim. Menjada abundant i festiva.
COMENTARIS:
Variant formal: xeflis.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Neus Oliveras, a Ramon Carro vi, p 14 nota: «Xeflis: Menjada, abundant i festosa».
CITACIONS LITERÀRIES:
Exursions Penedès “Anem caminar Fonts Monjos”, p19: «”Cançó de les fonts” ... la font de l’Avellaner | que és dintre una fondalada. | Redéu que xefles s’hi ha fet, | i quants pollastres menjats, | els amants tot fent bracet, | quantes voltes s’hi han besat».
Aymerich Pregó Sant Fèlix, p 26-28: «Els trets distintius de la comarca arriben fins i tot a algunes peculiaritats lingüístiques... I per això, també em va sorprendre trobar algunes paraules i expressions que no havia escoltat mai. Aquí ... un pica-pica o piscolabis és un xeflis...».
Ramon Carro vi, p 14: «Un altre dia que vinguen a fer un xeflis, no n’hi posis d’estovalles. Que mengin sense».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XEFLIS m. Menjada abundant i festosa (Garrotxa, La Selva, Plana de Vic, Maresme, Vallès, Penedès, Camp de Tarr.). Var. form. i sinòn.: xefla.
