XURRIAQUES
f, pl. | folkl. castell. transp. | |
1. f. pl. transp. Pal perllongat per unes tires d cuiro que serveixen al carreter per a incitar les bèsties.
2. f. fig. castell. Xurriacada: Caiguda d’un castell.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Brotons Enciclopèdia castellera VI, p 190: xurriacada (caiguda, especialment referides a la torre).
Roig Masllorenç, p 123: «Les xurriaques: era un garrot que al cap duia una tira de cuiro i servia per a pegar l’animal per incitar-loa caminar».
CITACIONS LITERÀRIES:
Cañas Carbonet, p 55: «li feu petar les xurriaques que, com una serpeta maligna, li caigueren damunt la pell produint-li una coïssor tan forta que el feu gemegar».
Miralles Eloi Fem pinya, p 91-94. XURRIACADA: És la caiguda d’un castell. En l’argot casteller s’aplica més aviat a la caiguda d’una torre.
Moral, Sixte, a “Modernisme moderníssim”, apud Esquerda Vilageltrú, p 315: «l’inventor d’aquells cartells i curves de xurriaques».
Torras Bages Tradició catalana, p 26: «al so de l’espetec de les xurriagues».
Vidal Valenciano G., Vida en lo camp, p 42-43: «Li donà una xurriacada que agafant-lo de ple a ple, lo féu fugir coixejant, tot dient ai, ai, ai. L’esbelec de la xurriacada i los crits del gos, feren saltar esverades a les gallines».
Vilà Sitges festa major, 129 «XURRIACA. La bassetja que branda el pastoret.»; «XURRIACADA: És l’espetec de la bassetja en brandar-la a l’aire cada pastoret abans d’iniciar el seu parlament, durant el transcurs del ball.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. XURRIACA (i ses var. dial. suriaca i surriaca), usat sovint en plural: xurriaques. f. || 1. Instrument compost d'un garrot que a un cap duu una llendera o una tira de cuiro i serveix per a pegar a les bèsties o per a incitar-les a caminar fent petar la corretja o corda (or., occ.). [...] Sinòn.: corretjades, escorretjades, tralla.
