XEMICAR
v. tr. | ||
v. tr. Esclafar, fer a miques.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Aguiló Dicc.: XEMICAR. Començar a destruir, fer un poc malbé, embrutar o espatllar una cosa (Vilanova i la Geltrú). Ex.: «aquest quadro està en mal lloc; la porta que hi bat el ximicarà».
CITACIONS LITERÀRIES:
Aixalà Vendrell Havana, p 303: «... poc menys que agonitzant, xemicat el cos per la metralla».
Sadurní Folklore 2, p 140: «es curaven amb les barres de porc ben xemicat amb una maça».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 2. XEMICAR v. tr. Esclafar, engrunar (Molins de Rei, ap. Aguiló Dicc.).
