XERRAC
m. | ofici. folkl. joc. | |
1. m. ofici. Eina consistent en una fulla d’acer amb dents, que a un cap té un mànec, i serveix per a serrar.
2. m. folkl. joc. Xerric-xerrac, carrau amb què els nens petits feien soroll els dijous sants a fasos.
COMENTARIS:
Els xerracs, eren la “joguina" ‒juntament amb les maces‒, amb què la canalla participava activament en aquella cerimònia religiosa anomenada tristament “anar a matar jueus”.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Moll Vocab. Art construc. XERRAC m. Eina consistent en una fulla d’acer amb dents.que a un cap té un mànec, i serveix per a serrar pedra (Vilafranca del Penedès).
CITACIONS LITERÀRIES:
Bertran Del meu carrer: «allí a cops de maces i xerracs desfogàvem la nostra ràbia (?) i el nostre odi (?), sortosament ben inconscients...».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Labèrnia Diccionari. «XARRACH. m. (...) Carrau, espècie de matraca ab què es diverteixen los noys fent ruïdo, comunment en lo dimecres, dijous y divendres sant; y encara que n’hi ha de vàrias espècies, lo més comú és de un tros de fusta més o menos llarch, ab un encaix de mitj en amunt que li fa fer com dos muntants en los que s’atravessa un mànech ab una rodeta endentada, que fent-li donar voltas, pega contra ella una llengüeta que ix del centro del instrument, y forma el so que imita el nom de l’instrument.»
DCVB. XERRAC. m. Instrument consistent en una fulla d'acer que té una vora dentada i va fixada per un extrem a un mànec, i serveix per a serrar. N'hi ha de tres classes principals: Xerrac de fulla: el que té la fulla senzilla i sol esser relativament gran. Xerrac de beina o de molla o de costella o d'esquena o de retaló: el que és petit i té la fulla reforçada amb un regruix tot al llarg de l'esquena o vora oposada a la del tall. Xerrac de punta: el de fulla estreta i acabada en punta. Aquests xerracs són els normals i s'anomenen xerracs de mà. Per extensió, es diu xerrac de dos o de bosc la fulla de serrar que té un mànec a cada extrem, és manejada per dos homes i serveix per a serrar troncs o pedreny gros. Generalment, el xerrac es distingeix de la serra pel fet que aquell té un simple mànec o dos mànecs als extrems de la fulla, i la serra va muntada a un bastiment o marc.
DIEC. XERRIC-XERRAC. m. Instrument de fusta amb una llengüeta que, en fer giravoltar la peça on va fixada, bat successivament les dents d’una roda dentada fixada al mànec, i produeix així un seguit de sorolls secs i desagradables.
