XERRICAR XERRIQUEJAR
v. intr. | onomat. alim. | |
v. intr. onomat. alim. Fer soroll en beure, especialment amb un porró.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Giralt Emili, Vocab. viña, p 125: «xarric. Chasquido hecho con la lengua al beber con el porrón».
Giralt Vocabulario viña, p 126: «xarricajar: Xerricar».
CITACIONS LITERÀRIES:
Alayo Vint-i-quatre: «El Peret de les Cabres vigilant el ramat feia un xerric sota la prunera».
Amat, Manuel, apud Esquerda Vilageltrú, p 307: «fora plaer dels déus aixecar-hi el colze i despenjar-se amb una democràtica xerricada».
Garcia Soler Carnaval Vilanova, p 14: «Crits que encara delaten... el xerric allargassat del vi.»
Sadurní Retalls folkl., p 22: «La mestressa jove | li porta l’esmorzar, | un tupí de sopes, | un crostó de pa | i la carbasseta | per a xerricar. (Terrassola i Lavit)».
ETNOPOÈTICA:
Paremiologia
«Qui no sap xerricar, no és català.» a Sadurní Vocab. vinyater, p 61 (Vilafranca).
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
Giralt Vocabulario viña, p 125: «xarricar: Hacer chasquidos con la boca al beber en porrón».
DCVB. XERRICAR. v. || 1. intr. Soroll estrident, de fregadís aspre (or., occ.). [...] || 2. a) intr. Fer xerrics bevent a galet; produir amb la boca un soroll semblant al que es fa en beure a galet (or., occ.). [...] —b) tr. Beure a galet i fent xerrics. [...].
DCVB. XERRIQUEJAR. v. Xerricar.
DIEC. XERRICAR. 1 v. intr. Una cosa, fer xerrics. Les rodes del carro xerricaven rost amunt. 2 v. intr. Beure a galet fent xerrics. Agafà el càntir i s’estigué una bona estona xerricant.
