FESTA MAJOR
f. | folkl. | |
1. f. folkl. Conjunt d’actes religiosos i festius que tenen lloc en una població, en data senyalada, ordinàriament en honor d’un sant patró.
2. f. folkl. Festa major dels petits: Actes que se celebren amb protagonisme infantil i que estan inclosos en una Festa Major.
3. f, folkl. La més típica. Lema publicitari de la Festa Major de Vilafranca.
CITACIONS LITERÀRIES:
Abecedari Festa Major, p 102: «Festa Major. Actes en honor a sant Fèlix màrtir que se celebren els dies 29, 30 i 31 d’agost i 1 i 2 de setembre a Vilafranca»; p 103: «Festa Major. Títol de la cantata estrenada [...] composició musical , amb lletra de Manuel Güell i Barceló i música de Bernat Rövenstrunk»; p 103: «Festa Major de Vilafranca, La. Títol de la sardana escrita per Francesc dePaula Bové, inspirada en motius del Penedès i de la afesta Major»; p 103: «Festa Major dels Petits: Denominació que pren el dia 1 de setembre quan se celebra [...] la sortida dels balls infantils [...] els anys 1982 i 1983 el seu nom era “Festa Major petita”»;
Abecedari Festa Major, p 128: «La més típica de Catalunya. Lema publicitari aplicat [a Vilafranca] des de l’any 1910 a la Festa Major”».
Brotons Enciclopèdia Castellera VIII, p 217: «(Vilanova) La cita castellera més important que històricament ha acollit la plaça de la Vila és la de la Festa Major de la Mare de Déu de les Neus (5 d’agost) [...] tot i que abans de la preponderància d’aquesta data també hi havia castells en la celebració de Sant Antoni Abat (17 de gener), igualment patró de la vila, i cronològicament la Festa major pretèrita de Vilanova»;
Torras Tradició catalana, p 88 «Les solemnes festes majors, les animades fires, quadros esplendents de vida i de color local...»
Vilà Sitges festa major, p 52: «Festa Major. És el dia gran per excel·lència, en el qual es lloa el patró sant Bartomeu».; «--- la que es celebra el 25 de setembre, diada de santa Tecla, copatrona de la vila de Sitges.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. FESTA. || 1. Solemnitat o cerimònies amb què es celebra la memòria o l'escaiença d'un esdeveniment i es dóna esplai a la gent. [...] Festa de carrer: espectacles o cerimònies amb què els habitadors d'un carrer o barri determinat celebren la diada del seu sant patró o de l'esdeveniment que consideren principal. Festa major: conjunt de solemnitats amb què una ciutat, vila, etc., celebra el seu sant patró o commemora l'esdeveniment més important de la seva història o tradició. Donar una festa: obsequiar amb un espectacle (ball, concert, funció teatral, etc.) per celebrar algun esdeveniment públic o privat o simplement pel gust d'entretenir agradablement els invitats. || 2. Dia en què l'Església o altra religió celebra solemnement la memòria d'un sant, d'un misteri, etc. [...] Loc. [...] —c) A festa major em convides: es diu per expressar la satisfacció per la proposta que algú ens fa.—d) Anar a festa major: (iròn.) anar al bosc a cercar llenya (Empordà).—e) Alguns faran festa major: es diu per significar que molts estaran satisfets d'allò que s'anuncia, especialment que se'n vagi algú que fa nosa o és mal vist (Penedès). [...] Refr. [...] —g) «Les festes majors causen (o porten) dolors»: es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent.
DIEC. FESTA 1 1 f. Dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants. Aquest mes hi ha cinc festes: quatre diumenges i el dia de la Mare de Déu. Els diumenges i totes altres festes. El Corpus és una festa mòbil. Festa de precepte, de guardar. [...] 2 1 f. Solemnitat amb què l’Església celebra la memòria d’un sant. La festa de Sant Anastasi. [...] 2 5 festa major Festa que celebra el dia del patró d’una ciutat, d’un poble, d’un barri, etc. [...]
