BATXILLER BATXILLERA
m. f. adj.
| caract. | |
m., f., adj., caract. Tafaner, que exerceix la seva curiositat en coses que no li importen, en afers d’altri.
COMENTARIS:
De les referències literàries se n’extreuen els derivats batxillerejar i batxilleria.
CITACIONS LITERÀRIES:
Ramon Carro vi, p 8: «I què em fa a mi lo que pugui dir la batxilleria de la gent».
Vidal Valenciano G. Vida en lo camp, p 298: «moguda per la batxilleria que tenia en la sang»; p 300: «la Xarranxa morí com havia viscut: murmurant, tafanejant i batxillerejant».
Vinyet Panyella, a Del Penedès núm. 6, p 36: «M'agrada mirar, m'agrada mirar-ho tot, sóc molt batxillera com diem a Sitges, molt tafanera».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BATXILLER -ERA m. i f. [...] || 4. Qui parla molt i fora de lloc (Cat., Maestr.). || 5. Que es fica indiscretament a mirar o inquirir coses d'altri o a intervenir-hi sense necessitat (Ll., Rib. de Cinca, Segarra, Valls, Tortosa).
DIEC. BATXILLER BATXILLERA. [...] 3 adj. i m. i f. Tafaner: Amic de tafanejar (Algú, exercir la seva curiositat en coses que no li importen, en afers d’altri).
