BLANC D’ESPANYA
m. | geol. ofici. | |
m. geol. ofici. Varietat blanca pulverulenta de la cerussita, usada a la llar per a emblanquinar i netejar.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Excursions Penedès, Calafell 1982: «Les indústries extractives estan representades per diverses pedreres de carbonat de calç (blanc d’Espanya)».
CITACIONS LITERÀRIES:
Arans Vot poble Santa Oliva, p 73: «tot allò de metall que s’havia de fer lluent amb el Netol o el Blanquet d’Espanya».
Carner “Madrigal a Sitges”: «Oh Sitges, cel i calitges, | mar al peu, clavells al niu, | blanc d’Espanya que enlluerna | les espurnes de l’estiu...».
Martí Carrers Vilafranca, p 32 «L’Arboç... Fa uns anys s’hi van instal·lar molins de carbonat de calç.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BLANC. [...] III. m. || 1. Matèria colorant igual o semblant de color a la neu [...] Blanc d'Espanya: terra blanca que s'empra en la pintura, per fer pasta de vidre, etc.
DIEC. BLANC BLANCA [...] 9 2 blanc d’Espanya a) Varietat blanca pulverulenta de la cerussita, usada a la llar per a emblanquinar i netejar. 9 2 blanc d’Espanya b) Creta pura blanca.
GEC BLANC D’ESPANYA. Pigment blanc, obtingut per mòlta de la calcita o de la greda, de poder cobrent petit i, per tant, no apte per a pintures a l’oli, però molt emprat com a càrrega per a aquestes i també com a abrasiu suau per a polir metalls. També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos.
