BORRÓ
m. | bot. vitic. | |
1. m. bot. vitic. Gemma de les plantes llenyoses i, especialment, dels ceps.
2. m. bot. Planta gramínia, de panícules denses, que creix entre les dunes de les platges (Ammophila arenaria).
CITACIONS LITERÀRIES:
Guimerà Poesia, p 185: «Y'ls nous borrons moriren avans de plansonar».
La Fura Desembre 2022: «Platja Llarga de Vilanova [...] s’ha plantat vegetació dunar de reforç [...] borró ...».
Puiggròs Raïms, p 37: «Al nus de la tija, on s’uneix la fulla al sarment, es formen axialment els borrons... Dels dos borrons axil·lars que se situen en la inserció del pecíol de la fulla en el sarment, uns poden brotar el mateix any que la formació del brot i aleshores formen els anticipats o cavalls (denominació segons zona geogràfica) i els altres borrons, els latents, brotaran la primavera següent, tot formant brots que donaran al cep una estructura vegetativa activa».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. Borró m. Botó escamós dels arbres i altres plantes, que conté el rudiment del futur brot (Cat., Bal.). Se diu especialment dels ulls dels ceps, precursors de les sarments.
DIEC. BORRÓ. 1 m. Gemma d’una planta llenyosa, protegida totalment per peces esquamoses, que roman en estat de vida latent durant una època desfavorable. [...] 4 m. Herba de la família de les gramínies, robusta, de fulles junciformes i espiguetes reunides en una panícula llarga i densa, que es fa a les dunes de les platges i serveix per a fixar-ne la sorra (Ammophila arenaria ssp. arundinacea).
