BOTER BOTERA
m. f. | ofici. vitic. | |
m., f., ofici. vitic. Persona que té per l’ofici fer botes de fusta o de cuiro.
COMENTARIS:
Sadurní Folklore II: 27 «El boter usava garlopa, serra, aixes, planes, tallant, reflador, maça, ciment, barrines, compàs, buidadora, “cutxilla”, ganiveta, estovador, galzador, tirafons, punxó, bultarola, martells, encluselles, trepans, calafats...»
INFORMACIÓ LÈXICA:
Alcon Boters Vendrell, p 511: «El boter era el constructor de botes, o sigui de recipients de fusta destinats a contenir líquids com vi, vinagre, oli, etc.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. BOTER m. || 1. Qui té per ofici fer bótes de fusta. [...] || 2. Qui té per ofici fer bots i bótes de cuiro. || 3. adj. Propi de l'ofici de fer bótes de fusta.
DIEC. BOTER BOTERA. 1 m. i f. Persona que té l’ofici de fer botes de fusta. 1 m. i f. Persona que fa bots de cuir. 2 2 boter de cuir.
