BOTIFARRA [buti’farə]
f. | alim. folkl. | |
1. f. alim. Embotit elaborat farcint un budell amb carn trinxada, generalment de porc, espècies i sal.
2. f. alim. Botifarra blanca: és la que està feta de cansalada, greix, carn magra i pebre negre.
3. f. alim. Botifarra negra: és la que es fa amb sang, i carn magra o greix
4. f. alim. Botifarra culana: és la que està embotida en un budell culà.
5. f. alim. Botifarra de ceba: és la que es fa amb sang, greixos, molta ceba i algunes espècies.
6. f. alim. Botifarra catalana: és la que es fa amb carn magra i panxeta de porc.
7. f. alim. Botifarra crua: es la feta de carn magra sense coure.
8. f. alim. Botifarra d’ou: és la composta de carn i ous, molt pròpia del Dijous Gras.
9. Locu. folkl. Fer botifarra. Figura del ↑Ball de Figuetaires, consistent en un gest característic fet amb la mà i el braç, doblegant-lo, que indica menyspreu.
INFORMACIÓ LÈXICA:
DCVB. Botifarra blanca: aquella en què predomina la carn magra i no hi posen sang [] a Vilafranca del Penedès la fan de cansalada, greix, carn magra i pebre negre.
DCVB. Botifarra crua: es fa de carn magra sense coure (Vilafr. del P., Sta. Col. de Q.).
CITACIONS LITERÀRIES:
Querol Subirats, p 104: «... Antoni Sabaté Mill [...] considerava específicament del Penedès la botifarra amb mongetes, que amb diferents noms pot correspondre a la llonganissa o els fesols d’altres indrets.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BOTIFARRA f. I. Budell ple de carn de porc capolada, de sang cuita, de ceba i a vegades d'arròs. [...] La composició de les botifarres i la manera d'elaborar-les és molt variada. A Catalunya, en general, es diuen botifarres tant si són embotits de budells gruixats com si són de budells prims; en canvi, a les Balears i a bona part del territori valencià es dóna el nom de botifarres únicament als farciments de budells gruixats, i es reserva la denominació de botifarrons per designar els embotits prims, de pasta idèntica a la de les botifarres. La carn que posen dins les botifarres sol esser cuita a la caldera, però hi ha regions on també es fan botifarres de carn crua. A les Balears és gairebé uniforme la composició del farciment de les botifarres, i per això aquestes no tenen denominacions especials per distingir una classe de l'altra; en canvi, a la Catalunya continental i a València varia molt la naturalesa dels ingredients que es posen en la botifarra, i d'aquí ve una gran varietat de classes i de noms: [...]—b) Botifarra negra: aquella en què predomina la sang, en combinació amb carn magra o greix (Andorra, Pallars, Pla d'Urgell, Garrotxa, Vic, Penedès, Segarra).—c) Botifarra vermella: és dels mateixos ingredients que la llonganissa vermella, però en un budell prim, i la confiten amb saïm i oli (St. Feliu de P.).—d) Botifarra de carn: aquella en què predomina la carn entrevirada, o sia, mescla de magra i grassa, amb sang i espícies (or., occ., val.).—e) Botifarra de sang: és de sang, cansalada, freixura i ventre (Torelló, Banyoles, Pineda).—f) Botifarra de ceba: se fa de sang, greixos, molta ceba i algunes espícies (Ribagorça, Vic, Penedès, Calasseit, Maestrat, Val., Alcoi).—g) Botifarra d'arròs: se fa d'arròs bullit, sang, greixos i espícies (Cat., Val.).—h) Botifarra del grasset: és feta d'un budell molt greixós (Llucena).—i) Botifarra sacsonera (Pineda) o sacsonuda (Llucena): és molt gruixada i fa sacsons; es fa omplint el ventrell del porc.—j) Botifarra culera: és llarga i gruixada, de carns magres i grasses (Sta. Col. de Q.).—l) Botifarra catalana: es fa de carn grassa (Tortosa); és de color blanca i la fan del budell cular (Xàtiva).—m) Botifarra dolça: es fa de carn de llonganissa i hi posen poca sal, molt de sucre i escarrotxa de llimona, i no la bullen (Pineda).—n) Botifarra d'ous: la composta de carn i ous (Vic), o de sang i ous (Pineda). En el Pla d'Urgell la fan de carn grassa picada amb sal i pebre i ous en bona quantitat, i pa rallat; la couen i després la confiten amb oli i llard dins tupines (Pradell).—o) Botifarra del vistaire, o de l'espetec, o del pet: botifarra prima, llarguera i llisa, que s'asseca aviat, i per això procuren menjar-la prest; el nom de l'espetec li ve del soroll que fa si es trenca (Vallès).—p) Botifarra bona, o botifarra de carn bona: és prima, i la fan de carn magra amb sal i pebre; a bandes les mengen crues (Torelló), a altres les couen a la caldera (Navarcles, Pla d'Urgell).—q) Botifarra de servar: la que està preparada de manera que no es floreixi ni torni estantissa (Cat.).—r) Botifarra de parrac: es fa del morro, orella, cansalada i altres trossos que no són bons per fer llonganissa (Banyoles).—s) Botifarra cuita: és feta de l'orella o del morro del porc i de la carn més grassa (Torelló). [...]
DIEC. BOTIFARRA. 1 1 f. Embotit elaborat farcint un budell amb carn trinxada, generalment de porc, espècies i sal. Botifarra blanca, negra. Botifarra de sang. Botifarra catalana. Botifarra dolça. Botifarra d’ou. 1 2 botifarra culana Botifarra feta amb budell culà. 2 1 f. Gest característic fet amb la mà i el braç, doblegant-lo, que indica negació, rebuig, menyspreu. Fer botifarra a algú. 2 2 f. per ext. Si m’empipa gaire li faré botifarra i ja s’espavilarà. [...]
