BOTJA

Boi 27, p 12: «mancava el tabac [...] fumava estrepa i botja, que anava a collir a la muntanya».

DCVB. BOTJA f. [...] || 2. Planta de la família de les plantaginàcies: Plantago psyllium (Cat.). [...] || 5. Planta de la família de les compostes: Artemisia campestris (Cat.). Té els troncs subllenyosos a la base, ascendents, ramificats; les branques esteses, les fulles no puntejades, irregularment dividides en lacínies linears; les calàtides petites, ovoides, en petits raïms, formant una gran panolla piramidal. Es fa per terrenys arenosos. També es diu botja llemenosa, i a València botja pansera. || 6. Botja llemenosa es diu també la planta composta Artemisia glutinosa Gay (Cat.). || 7. Botja blanca: planta de la família de les lleguminoses: Anthyllis cytisoides L. (Cat.). Es un petit arbust molt ramificat, amb branques dretes, llargues, fulloses; fulles consistents, glabrescents, cendroses, breument peciolades, les caulinars trifoliades; flors grogues, petites, en fascicles axil·lars de dues a cinc flors formant llargs raïms espiciformes terminals; el llegum és ovoide, petit, apiculat; les llavors són també ovoides. Es fa per les costes àrides de la regió mediterrània mirant a la mar i abunda també a Mallorca, on en diuen botja de cuques. || 8. Botja d'escombres: planta de la família de les lleguminoses: Dorycnium suffruticosum Vill. (Cat.). Es un arbustet molt ramificat, de branques dretes i peludes, capítols de 6 a 15 flors blavoses, llegum ovoide molt obtús amb les sutures carenades. Es fa per boscs, marges i llocs àrids. || 9. Botges de St. Joan: planta de la família de les compostes: Santolina Chamaecyparisus (Cat.).—V. espernallac. || 10. Botja gallinassa: planta de la família de les timeleàcies: Passerina hirsuta (Tarr.). [...] || 12. Botja olivarda: planta de la família de les compostes: Cupularia viscosa (Tarr.). || 13. Botja peluda: planta de la família de les lleguminoses: Dorycnium hirsutum (Cat.). || 14. Botja pudenta: planta de la família de les compostes; Artemisia herba-alba (Cat.). Té el tronc subllenyós, de 10 a 20 cm. d'altària, dret, molt ramificat; les fulles molt petites, albo-tomentoses, les inferiors breument peciolades, pinnatisectes; les flors de corol·la purpurina o groguenca; la planta fa una forta i agradable olor de càmfora. || 15. Nom genèric que s'aplica a les mates petites, com l'espígol, la farigola, etc. (Camp de Tarragona).
DIEC. BOTJA. [...] 2 1 f. Mata baixa i arrodonida. 2 2 botja blanca a) Albada²: Mata de la família de les papilionàcies, grisenca, de fulles superiors trifoliolades, amb els folíols laterals molt petits, i flors grogues, en inflorescències espiciformes, pròpia de certes brolles litorals (Anthyllis cytisoides). 2 2 botja blanca b) Mata de la família de les euforbiàcies, densament tomentosa, d’un gris argentat, de fulles ovades o rombals, crenades, flors unisexuals groguenques, en petits raïms axil·lars, i fruit en càpsula de tres cocs, pèndula i coberta de pèls esquamiformes, que es fa als codolars dels rius i en indrets pedregosos (Mercurialis tomentosa). 2 3 botja d’escombres Mata de la família de les papilionàcies, de fulles amb cinc folíols i flors blanques en glomèruls, freqüent a la regió mediterrània (Dorycnium pentaphyllum). 2 4 botja de cuc Albada². 2 5 botja de Sant Joan Espernallac: Mata de la família de les compostes, de flors totes tubuloses en capítols grocs i d’olor forta, que es fa a les pastures i als erms de la regió mediterrània (Santolina chamaecyparissus). 2 6 botja fenollera Espernallac. 2 7 botja groga Fonoll marí.: Herba aromàtica de la família de les umbel·líferes, de fulles carnoses molt dividides, flors d’un blanc verdós i fruits ovoides i esponjosos, que es fa als penya-segats litorals (Crithmum maritimum). 2 8 botja llemenosa Mata de la família de les compostes, de fulles dividides en segments linears i capítols molt petits, gens vistosos, disposats en panícula, freqüent en llocs secs (Artemisia campestris). 2 9 botja peluda Mata de la família de les papilionàcies, pilosa, de fulles amb cinc folíols i flors blanques o rosades, disposades en glomèruls, freqüent en brolles i garrigues de terra baixa (Dorycnium hirsutum). 2 10 botja pudent Mata de la família de les compostes, de fulles petites molt dividides, i flors groguenques en capítols oblongs, que fa una olor molt forta, pròpia de les timonedes nitròfiles de les terres mediterrànies àrides (Artemisia herba-alba).

© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014

Política de privacitat