BRAM
m. | zool. | |
m. zool. Crit de l’ase.
CITACIONS LITERÀRIES:
Massanell Perfum de terra, p 373: «L’ase, prop del riu, | fa un bram d’esperança | creient que la lluna, | que juga amb les aigües, | és una carbassa.»
Cañas Carbonet, p 12: «uns renills, més que brams, de dolor»; p 13: «l’eco dels brams es repetia»; p 84: «Potser els seus brams resultaven massa escandalosos»; p 90: «l’ase brama omplint d’alfes l’ambient».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. 1. BRAM m. || 1. Crit de bístia somerina o de lleó, i, per extensió, d'altres animals grossos. [...] || 2. Crit molt fort, eixordador. [...] || 3. Soroll intens i eixordador de la tempesta, del vent o de la mar avalotada. [...] Refr. [...] —b) «Bram d'ase no puja al cel» (Cat., Val., Bal.). [...]
