Fon.: [bɾu’sajɾǝ]
m. i f. Persona que te per l’ofici recollir la brossa.
CITACIONS LITERÀRIES:
Raventós Records adolescència, p 24: «.., era el brossaire que passava tocant la trompeta».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. BROSSAIRE m. Home que replega la brossa o escombraries (Tarr.).
© Institut d'Estudis Penedesencs 2019
Creu de Sant Jordi 2014