m. | folkl. | |
m. folkl. Període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma.
Brotons Lèxic carnavalesc, p 357: «A Vilanova, carnaval és la forma que es fa servir per designar el període de dies festius immediatament anteriors a la Quaresma, o sigui, el conjunt de la festa, mentre que carnestoltes té un ús més restringit: es reserva per designar el personatge que representa el rei del carnaval [...] carnaval és un italianisme –arribat al català potser a través del castellà—: carnevale, del llatí CARNE LEVĀRE ‘llevar la carn’, amb metàtesi.»
Garcia Vilanova carnaval, 89: «Vilanova i Carnaval | han d’anar sempre plegats; | són com dos enamorats | que tenen amor formal.»
Bienve Moya, apud Rauxa, xauxa: «el carnaval és la festa d’hivern per excel·lència».
DCVB CARNAVAL m. Període de divertiments públics i de disfresses que precedeix la Quaresma; especialment, els tres dies anteriors immediatament al dimecres de cendra. Sinòn.: carnestoltes.
DIEC. CARNAVAL. m. Període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma, especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al dimecres de cendra. El carnaval de Venècia era famós a tot el món. Ball de carnaval.