m. | folkl. | |
m. folkl. Ninot que personifica el carnaval.
Brotons Lèxic carnavalesc, p 357: «carnestoltes es reserva per designar el personatge que representa el rei del carnaval: “Carnestoltes, rei de tots els poca-soltes”»; «En tot cas, convé recordar que carnestoltes és el mot patrimonial en català, i ve del llatí CARNES TOLLĬTAS: ‘carns llevades’, ja que carnestoltes són els dies immediatament anteriors a l’obligació de llevar (suprimir) la carn (cf. castellà carnestolendas < llatí CARNES TOLLĒNDAS: ‘carns que han de ser llevades’)... Per tant, en el parlar de Vilanova s’ha produït una pèrdua d’una de les accepcions del mot carnestoltes (la que val per al conjunt de la festa) i una especialització del seu significat (‘rei del carnaval’), atès que aquesta última accepció que té carnestoltes es pot deduir de l’accepció ‘ninot de palla ridícul propi dels dies de carnestoltes’ de la llengua general.»
Moya Calendes, p 43: «... carnestoltes és aplicat a un personatge que vindria a representar l’esperit festiu de la celebració [...] L’ús d’aquesta antropomorfització de la festa... és antic i està recollida en el llenguatge col·loquial: “ser un carnestoltes” (una persona ridiculitzada, un baliga-balaga).»
Garcia Soler Vilanova carnaval, p 90: «Vilanova s’engreixava només pensant que era la gran capital de l’Imperi del Carnestoltes».
DCVB. CARNESTOLTES m. (antigament f. pl.). || 1. ant. Abstinència de carn. [...] Antigament es distingia entre Carnestoltes de Quaresma i Carnestoltes d'Advent, que eren els dies que precedien a la Quaresma i a l'Advent en els quals les persones religioses s'abstenien de menjar carn. [...] || 2. Els tres dies que precedeixen immediatament al Dimecres de Cendra, en què comença la quaresma (pir-or., or., occ., val., bal.). [...] || 3. Ninot de palla vestit de roba, que els dies de Carnaval posen penjat al balcó i el cremen el darrer dia (or.). [..] || 4. Home ridícul, que fa accions grotesques i no li poden pendre fermetat (or.).