CIVADER
m. locu. | agric. folkl. | |
1. m. agric. ↑Morral: sarró que es penja als morros del bestiari equí i que conté civada o altre pinso.
2. m. agric. La bossa en què la pagesia porta el menjar.
3. m. folkl. Nom d’una figura del ↑ball de bastons.
4. locu. Ple com un civader: ja no hi cap res més.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Vilà Sitges festa major, p 31: «Nom d’un ball de bastons de ritme alegre i molt propi de picar a l’aire sitgetà. Ja se’l troba referenciat a començaments de segle al Penedès.»
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. CIVADER m. [...] || 3. Talec que es penja, ple de civada o altre menjar, al cap d'una bístia, de manera que la boca d'aquesta hi vagi dins i pugui menjar (Vic, Balaguer, Ll., Pla d'Urgell, Sta. Col. de Q., Priorat). || 4. Bossa de tela que els pagesos porten penjada a l'esquena per dur-hi l'esmorzar o la berena (Vendrell, Camp de Tarr.).
