COBLA
f. | músic. | |
1. f. músic. Estrofa que forma part d’una cançó popular.
2. f. músic. Conjunt de músics que toca en balls populars i, especialment, en una ballada de sardanes.
3. f. músic. Cobla de ministrils: Conjunt de nombre de músics no prefixats, però que generalment inclou manxa borrega, flabiol, tamboril, xirimia, baixó...
4. f. músic. Cobla de tres quartans: Conjunt de tres músics que poden tocar quatre instruments: manxa borrega, flabiol, tamborí i xirimia tiple.
5. f. músic. Mitja cobla: formació musical composta d’un borregaire acompanyat de flabiol i tamborí.
INFORMACIÓ LÈXICA:
Abecedari Festa Major, p 67: «Al Penedès la cobla formada per un músic amb flabiol i tamborí i per una altre amb la manxa borrega va ser una de els més esteses al segle XIX; també se l’anomenava “cobla rústega” o “mitja cobla”. La “Cobla de tres quartans”... ampliada amb un música més, que podia ser sonador de tarota, de violí, de baixó o d’algun altre instrument tradicional. També en algun moment als grups de grallers se’ls ha anomenat “Cobla de grallers”»
Milà Franco Borregaires, p 16: «la cobla de ministrils (on no hi ha una quantitat prefixada d’instruments, però que generalment inclou manxa borrega, flabiol, tamboril, xirimia, baixó...)»
Milà Franco Borregaires, p 16: «la cobla de tres quartans (manxa borrega, flabiol, tamborí i xirimia tiple, on tres músics toquen quatre instruments)».
Paisatge i Natura, p 33: «A Catalunya el sac de gemecs arriba el segle XIX com un instrument que sol acompanyar-se del flabiol i el tamborí. Aquesta formació musical prenia el nom de mitja cobla o cobla rústega. Ocasionalment es podia ampliar amb una tarota, un violí, etc., i formava l’anomenada cobla d tres quartans...»
CITACIONS LITERÀRIES:
Marrugat Filomena, p 362: «Si fem una mirada enrere, trobarem que, des de sempre, han format part dels nostres moments d’esbarjo les cançons de gresca amb cobles més o menys espontànies, cantades per veus diferents de manera alternativa».
LEXICOGRAFIA COMPARADA:
DCVB. COBLA f. || 1. Estrofa; conjunt d'alguns versos, que sol constituir la lletra d'una cançó popular. [...] || 2. Petit grup de músics que acompanyen amb llurs instruments les danses populars i altres passos de les festes (or.). [...]
DIEC. COBLA 1 1 f. Estrofa 1: Grup de versos que constitueixen una unitat i s’ordenen de manera que presenten una correspondència mètrica amb un altre o altres grups semblants. 1 2 f. Composició poètica breu que serveix comunament de lletra a una cançó popular. 2 1 f. Petita orquestra que toca en els balls populars i en les festes majors. Hem contractat una cobla empordanesa. 2 2 f. Conjunt d’instruments forts, la majoria de vent, per a tocar a l’exterior, especialment el que toca sardanes. La cobla La Principal de la Bisbal. [...]
