v. tr. | agric. vitic. | |
1. v. tr. agric. Arrencar quelcom d’una planta. Collir ametlles.
2. v. tr. agric. Arreplegar quelcom caigut d’una planta. Collir les olives.
3. v. tr. vitic. Collir raïms: veremar.
Griera La vinya, p 42: Collir raïms ‘veremar’. «Aquesta setmana collirem els raïms» (Igualada).
Miquel Rius Torelló Pregó Festa major La Granada 2016: «quan és temps de verema -de collir en dieu aquí».
Joan Valls “Bolets” a L’Enllaç, novembre 2018, p 35: «Bolets... conec un bosquet on, si se’n fan, se n’hi fan. Sempre, és clar, que no te’ls hagin collit ―res de caçar; per caçar, el porc senglar...― les dotzenes de boletaires que hi ha passat abans que tu».
DCVB. COLLIR v. tr. || 1. ant. Recollir (en general). [...] Especialment: a) Fer el cobrament d'un tribut, censal o altre pagament que fan diverses persones. [...] || 2. Arrancar de la planta (una flor, fruit, branquilló, etc.) o arrancar una planta (del lloc on està sembrada). [...] || 3. Arreplegar (els productes de la terra). [...] || 4. Agafar una cosa alçant-la d'en terra. [...]
DIEC. COLLIR. 1 1 v. tr. Arrencar de la planta (una flor, un fruit, un branquilló, etc.). Veus aquella rosa? Ves-la a collir i dona-me-la. Els nois, enfilats per les branques, collien peres. He collit aquesta branca d’ametller. Collir un ram de roses. 1 2 v. tr. per ext. Les abelles cullen la mel de les flors.2 1 v. tr. Arreplegar (els productes del sòl). Ja és temps de collir les olives, les garrofes. Una terra on es cull molt de vi. Enguany collirem ben bé 100 quarteres de blat. [...]